Quantes vegades hem escoltat, per explicar que una persona està contenta o està refeta d’algun ensurt, la frase de, està més eixerit o content que un pèsol, no seré jo qui menyspreï ara els pobres pèsols, però es que si ho analitzem bé ens trobarem que un pèsol no pot estar gaire o gens content quant va camí de la cassola, apart de que jo almenys, d’eixerit no es pas que li trobi massa, potser no es el meu tipus o es que la verdura i jo no som gaire amigues. A tot això, es contradiu amb el fet que molta gent per donar una cosa per perduda fa servir l’expressió, m’hi jugo un pèsol, per no donar cap valor a la situació, el que ens dóna que el mateix producte ens valora en un aspecte i ens menysprea en un altre. O sigui que no ho entenc, per això que prefereixo deixar els pèsols en pau, si potser que no abusin de mi (els pèsols) i fer servir altres expressions com estar més content que un nou ric o més eixerit que un adolescent, com a exemples i no del cent per cent fiables.
19 comentaris:
No ho sé... avui discrepo... No em negaràs que no són eixerits els pèsols! I semblen contents!! Salut :D
jo havia sentit l'expressió més content que un gínjol, però que un pèsol, no.
Salut.
L'estranya comunió entre pèsol i eixerit l'he escoltada un grapat de cops. I he de dir que si el nivell d'alegria el marquen els pèsols, en el meu cas estic d'allò més trist ja que, senzillament, no puc amb ells.
A mi com que m'agraden els pèsols, els trobo prou eixerits...
Contents ja no sabria dir-t'ho, potser no.
Doncs a mi m'agrada això d'estar eixerit com un pèsol.
Jo els trobo molt eixerits els pèsols! El seu nom em transmet bones vibracions...
Si per eixerits ens referim a turgents, brillants i cruixents: i tant que en són, d'eixerits. Tot el contrari de pansits, mustis i tous...
A mi també m'encanten els pèsols, tant crus com cuits. Es nota?
Per això jo faig servir 'més content que un gínjol', i m'oblido dels pèsols. En Dan ens en va parlar fa relativament poc dels gínjols, i en vaig aprendre força.
Encara et queden frases d'aquestes?
Bon cap de setmana, Garbí.
I què me'n dius de l'estar més content que un nen amb sabates noves?? Sabates?? Sera vambes, no? Quan li han agradat les sabates a un nen?
garbi24
ostres a ca meva es:"mes content que un ginjol", saps de que parlo, no???.
Per cert ara no sen veuent de ginjols, no???, records d'infantessa.
petonets.
Bon cap de setmana
Ara veig que la Mercè ja m'ha passat al devant, jajajja.
Donçs ala, mes petonets.
no habia sentit mai isa frase pero be. me la apunte besets
Aquest apunt hauria d'anar acompanay amb la cançó Ensaladilla de Carles Carolina. (La increïble història de Carles Carolina)"Miro a l'olla, un pèsol em crida, diu que l'ajudi, que li salvi la vida..."
Que no és eixerit un pèsol?
Tant rodonet, te aquell color verd brillant, de tendre i saludable..., i com es mouen pel plat!
Fins aquí la meva defensa cap al pèsol.
I es que m'encanten! Bullits, solts, amb sal i oli, a la salseta del fricandó, amb puré, sol o amb altres verdures...mmmmm
Ho sento garbí però:
NO EM TOQUIS ELS PÈSOLS!!!
Hehe! ;-)
crec que no l'havia sentit mai això d'estar més content que un pèsol.
un pèsol és un pèsol! i si no, digueu-li a la princesa!!!
Eixerits, eixerits, no sé pas si en són massa. Potser pels saltirons que fan en ser bullits???
El pèsol és d'aquelles llegums que tan hi ha gent que li agraden molt, com a qui no li agraden gens ni mica.
Com sóc una mica raraaaaaaa... no m'agrada que se'n posin a la "paella", no m'agraden gens a la rusa (de fet, si algun d'aquest menjars els faig fora de casa, els vaig separant i deixant a la vora del plat), però m'encanten bullits o saltejats amb pernil.
Sí, ho sé, ja t'ho he avisat... sóc "rara", "rara", "rara"...
Petonets.
;)))
sempre he prefereit els fesols...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada