dimecres, 3 de febrer de 2010

Frases desfetes


Sempre s’ha emprat la frase bufar i fer ampolles a una tasca que es sobradament fàcil per tothom, jo anant a buscar els tres peus al gat vull dir que no hi estic d’acord.

El pobre senyor que es trenca les banyes fent ampolles, no deu pas trobar-ho una tasca fàcil i si no veieu, com quant un artesà del vidre treballa obert al públic tothom s’hi queda bocabadat, aleshores ningú gosa a dir-li, va que això es bufar i fer ampolles, rebaixant la seva feina artesanal en perill d’extinció a una cosa que fins i tot un nen se’n sortiria.

Que li semblaria a un escriptor que li diguessin : això es escriure paraules i publicar llibres, o a un paleta: això es posar totxos i fer cases, o a un polític: això es desviar diners i fer-se ric (potser aquest cas seria l’excepció) i així tants altres oficis.

Després de tants anys, encara hi estem a temps de no ridiculitzar més el sector del vidre i per tal de treure’ns culpa de sobre a partir d’ara hauríem d’intentar emprar la frase en el sentit de la dificultat, com per exemple: sortir de la crisi serà bufar i fer ampolles, o sigui, molt difícil. Sigueu bondadosos amb la llengua (també quant parleu).

19 comentaris:

Thera ha dit...

Ostres Garbi! Jo sempre ho he pensat que fer ampolles bufant deu ser ben difícil, tot un art! Mai he sabut entendre-la aquesta frase... Bona!

sanset i utnoa ha dit...

Un escrit molt interessant.

Això m'ho havia plantejat més d'una vegada. De petit, vaig anar a Mallorca i vaig poder veure com un artesà feia les ampolles -i altre objectes amb vidre- i em va quedar ben gravat. Suposo que la frase feta neix d'una barreja de cinisme i del bocabadat que es deuria quedar el personal al veure com es feien les ampolles.
Com van dir aquell trio de savis: “coses de l’idioma”.

*Sànset*

Clidice ha dit...

tens tota la raó i resem perquè no ens surti l'ampolla guerxa :(

Jordi ha dit...

Sí, senyor, defensa a ultrança de la gent del vidre! Intentaré aplicar-m'ho, però molt em penso que, o la gent llegeix el teu bloc o no m'entendran...

Joana ha dit...

Ara quan vulgui dir que una cosa és difícil, diré que és com bufar i fer ampolles i per què no?
Apa a capgirar-ho tot :)

lisebe ha dit...

Doncs jo que ho he vist aquí a la Fira del poble, aixo de bufar i fer ampolles es molt i molt difícil, es clar que la crisi per sortir-ne será com fer garrafons ja no ampolles.

Carme ha dit...

Je, je, je... ja m'agradarà veure la cara que posa el primer a qui li digui que això de sortir de la crisi és com bufar i fer ampolles. Fliparà... i jo riuré, pensant en el garbí que m'ha donat la idea!

joanfer ha dit...

Doncs la veritat és que mai m'ho havia plantejat. I tens tota la raó! El proper examen que posi als meus "monstres" els hi diré: vinga, no us queixeu, que això és com bufar i fer ampolles!! I no serà cap mentida segons aquesta nova interpretació, no?? ;P

rits ha dit...

al costat de casa els meus pares hi havia una fàbrica de fer vidre. Recordo quan era molt petita i el meu pare m'hi va portar, recordo com giraven el vidre calent, recordo tot el procés. Em va semblar màgic.
Ara la fàbrica ja no hi és, s'ha convertit en la plaça de la Vidriera, i no és un espai per passar-hi moltes estones. Però tothom sap que allí hi havia una fàbrica de vidre i com era estimada per tots.

suposo que la frase ve perquè no es necessiten gaires coses per fer el vidre. no ho sé del cert. això si, és veritat que es fa servir a la lleugera.

GEMMA ha dit...

Jaja!! Sortir de la crisi serà bufar i fer ampolles!! Quina liada!!!

XeXu ha dit...

No sé per què no he relacionat mai la frase amb que sigui fàcil fer ampolles per aquest mètode. Vull dir que no penso que sigui per desmerèixer els bufadors, és evident que la tasca no té res de senzill. Potser, qui sap, és una derivació de bufar i fer bombolles, cosa que seria força més fàcil. No sé, pregunta a en Pàmies, que jo sóc de ciències.

Striper ha dit...

Una bona reflexio si!!

Joana ha dit...

Doncs sí...

Glòria ha dit...

Garbí, portar una obra de teatre a Mataró... és bufar i fer ampolles.
Un petó i gràcies per la teva paciència.

sanset i utnoa ha dit...

Jo també hi havia pensat algunes vegades, i sempre dic que n'hauria de buscar l'origen però mai ho he fet... potser això ens aclariria a tots!

Utnoa

òscar ha dit...

El Gremi de Bufadors d'Ampolles de Catalunya (GBAC) li agraeix, amic Joan, aquest escrit legitimant una feixuga tasca que la llengua, massa cops ingrata, fa anys va decidir minusvalorar.

Signat: GBAC.

Els teus lectors, també, t'agraïm aquesta delícia d'escrits.

Signat: Òscar.

GAIA ha dit...

La veritat, és que jo tampoc mai he entès aquesta frase. Bona entrada!

Azu ha dit...

segur que si busquem deuen haver-hi moltes frases com aquesta que no entenem el per qué-

Jo també penso que es un ofici sorprenent.

Un petonet Garbi

sargantana ha dit...

noi...cada cop et superes!!
una abraçada