.jpg)
Com podem ridiculitzar a una persona o a nosaltres mateixos amb l’expressió, fer el préssec, quant s’ha fet alguna cosa poc assenyada que ens porta al ridícul més il·lògic?. Si ho rumiem bé, veurem que una fruita amb un color i un aroma inigualable que després de treure-li la pell se’ns presenta dolç i sucós, amb un gust tan inigualable que tornar a agafar-ne un altre ens és molt difícil de resistir, no pot ser de cap manera ridícul. Crec fermament que fer el préssec ens presenta com a una persona agradable saludable i seductora, doncs si pareu un moment a pensar, no us acostaríeu a una persona amb les seves característiques i propietats?, penseu amb la vostre parella amb un aroma fort a préssec, irresistible. (si ja ho sé, alguns aprofitarien per fer-ne conserva, però no bé al cas) .Pensem-hi, potser es millor dir, estàs fent el polític o no siguis del Madrid, per dir-ne un parell, que pas ridiculitzar el nostre estimat i esperat préssec.
20 comentaris:
Tens tota la raó Garbí, a vegades la llengua té aquests contrasentits que tu saps veure tan bé.
doncs haurem d'averiguar d'on ve aquesta expressió que sembla tan incongrüent :)
Fruites i verdures són un menjar saludable segons els dietistes però que, normalment, no gaudeixen del favor del consumidor que preferiria farcir-se d'altres coses. Jo en soc un clar exemple.
Ma mare també associava el tomàquet (fer el tomàquet) a tots aquells/lles que anaven de flor en flor. I què dir, també, del típic nen al que a escola se'l anomena "cabezamelón". Així, tot junt i castellà que fa més efecte.
Amb aquests posts... fas el préssec d'una manera encantadora... amb el bon sentit reestablert de la frase... ja començo a practicar els nous usos d'aquesta frase desfeta!
ostres, amb lo malament que em sento cada vegada que faig el prèssec,...vist així, m'has alegrat la tarda!
llàstima que els prèssecs, quan més lluny de mi, millor, els tinc mooolta al·lèrgia!
Jo de vegades rellisco i sense pell de platan lo del presec ..
Garbí, has provat els préssecs del Bajo Aragón (D.O. Calanda)? Però madurat a l'arbre, i al setembre-octubre; la resta, són imitacions o enganyifes!
No hi havia pas pensat mai! No ho diran perquè la cara et queda amb un color semblant al de la fruita?
És el que té la llengua, que dóna joc per a tot...
Doncs si, he tornat després de tant de temps... sort que us continuo trobant...
Salut!!!
Curiosa reflexió... No m'havia parat a pensar-hi mai.
salut
No se d'on treiem aquestes expressions... encara que no és de les que faig servir.
Petonet jovenet
Però per algunes persones el préssec, la seva pell, té una textura que els és desagradable... conec a una persona que no en menja només per evitar tocar-los. Per sort, a mi no em passa i la seva flaire...Uuummm!!!
Bufff...
em sembla que més val que en el meu cas continui fent el préssec que no pas a acostar-me a la fruita o algú que l'hagi tocat o menjat (i encara no s'ha rentat mans i boca...)
A tu t'agradara l'olor, però a mi em posa literalment malalta, com la Rits, també en sóc molt d'al·lèrgica!!!
O sigui que x mi els préssecs ben i ben lluny...
Em pregunto què hauran fet els pobres préssecs perquè es crees aquesta frase. La veritat és que no té massa sentit. Anava a dir que hi ha gent que els té al·lèrgia, per aquesta pell que tenen, però veig que ja hi ha al·lèrgiques a la sala. En vaig conèixer una que era només al·lèrgica a la pell (no sé si és el cas de les presents), però el fruit li agradava molt, de manera que el pelava amb guants i després se'l fotia. Em semblava molt curiós.
Jo tampoc li trobo sentit a la frase, fer el préssec....con no es refereixin a que qualsevol copet de res els deixa macats... Pot ser aquesta explicació sui generis?
potser fer el prèssec es refereix a un comportamenet massa tou, massa dolç....per cert no sé si ja ho saps: enhorabona pel segon premi dels relats eròtics amb xocolata organitzat per l'stripper!!!!!
i la suavitat d'una pell comparada a la del prèssec (o prèssic, com diu per algunes terres) estic d'acord amb el que dius. Tant debó tots fessim el pressec mers sovint.
Si noi, no se pas d'on ve l'expressió, perquè un bon "prèssic" té unes qualitats que afalagen tots els sentits. El tacte (per a qui no n'és al·lèrgic), l'aroma, el gust...
Ara mateix me'n menjaria un ben a gust!
Bona setmana, Joan!!!
;)
Jo no la faig servir ni la coneixia.
Ja en te de bona pinta aquest presec!! Llàstima que en sóc alergica!!!
Publica un comentari a l'entrada