dimarts, 9 d’agost del 2016

Sempre còrrer

Tota la vida corrent per fer les coses, poder arribar arreu, ser a tots els llocs i amb tothom. Va córrer tant a la vida que al final estava ben sol, els altres eren enrere, encara havien d’arribar. S’havien entretingut gaudint del camí.

9 comentaris:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest post...S'ha de fer el camí de la vida tranquil·lament, contemplant el què ens ofereix al nostre entorn i no cal corre que també arribarem on sigui que ens hem proposat. Val més arribar tard i acompanyat que arribar el primer i estar més sol que la una!!!
Bona nit, Joan.

Joana ha dit...

No saps pas com ho entenc.. :)
Gaudim!

Sergi ha dit...

Una cosa a tenir en compte. Si no gaudim una mica del camí, tampoc no tindrem records per rememorar quan arribi el moment.

Elfreelang ha dit...

no cal que correm doncs anar fent i mirar i gaudir del que tenim prop

Gemma Sara ha dit...

Això no ho diràs als que estan competint a Rio! :)

jomateixa ha dit...

Passa massa sovint això. Hem d'aprendre a agafar-nos les coses amb més calma i gaudir més del moment.

Gemma Sara ha dit...

Això no ho diràs als que estan competint a Rio! :)

Anònim ha dit...

Ja tens raó, ja, ... sempre corrent per arribar a on?
A veure si l'estiu ens serveix per baixar el ritme i quedar-nos després una mica menys accelerats.
Bones vacances!
Carme.

Ada ha dit...

Tantes presses per a què? per arribar abans a la fi on s'acaba tot...