dilluns, 29 d’agost de 2016

Et ve de gust fer una bestiesa?

Va ser la pregunta que vaig formular a casa un bon dia, per culpa de les xarxes socials, tot s’ha de dir, i ha de quedar sempre un clar culpable.
La resposta va ser quin una t’ha passat pel cap ara? La resposta va ser clara i contundent: En un dia, nosaltres que som de Girona,  anirem a conèixer dues dones de la terra ferma Lleidatana i assassines confesses. La trobada serà a província de Teruel, concretament a Valderrobles que celebra la fira de novel·la negre amb una bona colla d’escriptors de ment perversa. Tot sota el nom de #Matarranyanegra, cinquena edició La resposta va ser com la de l’Emma de plats bruts....ah vale.
Hi ho vàrem fer, prop de set cents kilòmetres en un dia, trepitjant les quatre províncies catalanes i Teruel passada la frontera, que per cert  segons informes, aviat caldrà passaport per creuar.
El resultat boníssim, passeig per zones que conec molt bé, desvirtualitzar a gent que aprecio molt, conèixer famílies i gent fantàstica que demostra que els bloggers no som tant estranys, menjar un menú negre amb altres vuitanta persones, xerrar per els colzes i marxar amb una agradable sensació d’haver passat sis hores envoltat d’assassins i sense ni una rascada.......apart de la butxaca ressentida dels cinc llibres que ens emportem. 
Ho hem fet i ho tornaríem a fer, perquè tots plegats sou molt bons assassins. 

Dues grans assassines Ramona Solé (Quadrens) i Montse Sanjuan (La sergent Anna Grimm i El misteri del bressol buit)


El viatge no ha estat envà....


El sempre màgic Vall-de-roures

13 comentaris:

Joana ha dit...

Una molt encertada bestiessa!
Ja veig que va anar molt bé.

XeXu ha dit...

Quin parell que et vas trobar. Però estàs segur que els bloggers no som gent tan estranya? No sé jo, eh?

Salvador Macip ha dit...

Valia la pena el viatge!!

Elfreelang ha dit...

una bestiesa molt encertada! i pelque veig profitosa...ostres la kweilan! encara no m'hi he acostumat a dir-li Montse!

Carme Rosanas ha dit...

Una mica lluny si que et quedava, però pel que vaig va valer la pena. La kweilan i jo mateixa ... ;) i les novel·les negres...

xavier pujol ha dit...

Sí que és màgic Vall-de-roures!
Sort que has tornat sa i estalvi entre tanta gent assassina.

Consol ha dit...

De persona assenyada és tornar a casa sa i estalvi. Clar que, amb aquestes companyies, qui sap si...

M. Roser ha dit...

Un poble molt bonic All-de-roures...Aquesta zona la conec una mica.
Trobo que aquestes petites aventures, pensat i fet, són les més agradables...
He llegit La sergent Anna Grimm i em va agradar!
Bon vespre Joan.

El que em passa pel cap ha dit...

Bestieses com aquestes les hem de fer sovint!
Per quant una nova trobada de blogaires? Jo les enyoro.
Per cert, Joan, estàs molt ben acompanyat...

kweilan ha dit...

Hola a tothom!!!
Com enyoro el món blocaire... Va ser una sorpresa fantàstica trobar-nos el Joan. Ja veieu com n'estàvem de contents!!!

jomateixa ha dit...

No m'ho podia creure! des de Girona!!
Però va ser una sorpresa fantàstica, i un plaer conèixer a tota la família.
El món virtual està molt bé, però té el risc que vegades enganya força. Malgrat això, crec que el territori dels blocs, almenys en els que ens moguem nosaltres, és el més sa. Per això quan et desvirtualitzes amb algú, la sorpresa és també molt positiva.
Un gran plaer aquesta desvirtualització!!

pons007 ha dit...

80 persones i cap mort? Quin dinar més avorrit...

kira permanyer ha dit...

Ostres quina aventura! Bravo per tu! això demostra que estas ben viu!