dijous, 4 d’agost de 2016

Seré

Les persones anem entrant en edat, això és tant verídic com terrible per l’espècie humana. Com que no sabem ni podem aturar-ho, ens  agermanem amb la desfeta i sempre intentem pensar en positiu mentre fem camí cap al fatal desenllaç.
Crec que estic en el rang de persones, que si es dóna el cas, explicaré als meus nets allò de les cintes de “cassete” i el boli bic per cargolar-les. Perquè amb pocs anys hem passat d’escoltar batalletes de mili a estrenar, quan despuntàvem a la majoria d’edat, aquella flamant tecnologia dels rellotges digitals, després d’haver estrenat aquelles calculadores que eren com una totxana, que amb pocs anys tenien mida de tarja de crèdit i amb uns quant més varen quedar absoletes.
Per trucar a la cabina, per quedar d’una setmana per l’altre, jugar partits de futbol havent-te fet tu mateix el camp, poder sortir amb diners a la butxaca i no veure’s forçat al “botellon” i sortir a caçar....jovenetes i no pokèmons.
Cada generació escoltem allò de: no en farem res d’aquests joves. Però resulta que tot el que veiem és producte d’aquestes noves generacions. 
Què explicaran els meus nets (si mai es dóna el cas)  als seus nets? Segur que no ho sabré mai, però sé el que pensaran.... No sé pas que en farem d’aquest jovent..... 

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Sí sí, això és un fet. Cap generació dóna un duro per la que la segueix, però després aquests creixen i són la generació 'en curs'. Treballen, s'aparellen, es reprodueixen, i la roda segueix girant, mentre pensen que els seus fills no foten ni brot i que no se'n farà res d'aquest jovent. Per algunes coses tenim molt poca memòria. Per d'altres massa.

kira permanyer ha dit...

Saps? a vegades jo em sorpren dient coses com les que em deien els adults quan jo era la petita... que si jo quan era jove feia això, que si jo a la teva edat feia això altre... Crec que va amb la condició humana. Potser es un conyàs per les noves generacions però forma part del traspas de tradicions, costums i perquè no, coneixement.

Crec que tenim molt en comú.... les cassetes eren lo más...jajajaja i quan volies gravar de la ràdio i pregaves gairebé de genolls que no parlés el locutor entre la cançó?????

JP Merch ha dit...

En el futur i al pas que anem, les generacions coincidiran més amb les precedents. Els avis diran als néts, "jo a la teua edat també estava aturat".

Ada ha dit...

He he, sempre pensem que la nostra època era la millor i que nosaltres sí que sabíem viure i no els joves d'ara... però qui sap qui té la raó, els temps canvien i les persones també. Ai qué grans que sóm!! Estem fets uns vells, perquè pensar així és senyal de que t'has fet gran! (Perill perill -llum roja!)

Elfreelang ha dit...

jo també recordo els cassetes i ara tinc correu" , blog portàtil etc ...la tecnologia avança molt més ràpid del que avancem en altres coses ...cada generació té les seves cosetes el fet d'estar en contacte per la meva feina amb joves em manté prop més o menys de la joventut i és clar els meus referents i els seus són molt diferents

M. Roser ha dit...

Quan sento que critiquen les generacions passades per la seva manera de viure, jo sempre els dic que som el què som gràcies a ells...Però segur que això és com una "obligació" que cada generació se'n rigui una mica de les que els han precedit. Si expliques al jovent coses de quan teníem la seva edat, acostumen a dir que no els expliquem batalletes! I penso que això de " no sé pas què en farem d'aquest jovent" ja és com una sentència que perdura en el temps...
Bon vespre, Joan.

Joana ha dit...

El cicle de la vida... senzill i complicat!
Jo ja els hi explico i el nét gran que ja va cap els 8 anys, em posa cara de... què dius ara!
Això sí, m'ho passo de conya amb ells!
Tu seràs un avi... canyero!!!