dilluns, 22 d’agost de 2016

La memòria dels caragols


-Mira quina imatge més maca dels caragolins he vist al Instagram, t’agrada?
-No
-Caram Lluisa que poc receptiva estàs, que passa que no t’agraden?
-No
-Coi, m’explicaràs que coi et passa amb els caragols?
-No
-Va, explica-m’ho, que has fet una cara molt estranya quan t’he ensenyat la foto.
-Mira Elena, el que passa és que vivint, treballant i sense trepitjar un prat, és de molt mal explicar-l’hi a en Pere, com coi han anat a parar un parell d’aquestes bestioles a  la meva roba bruta d’ahir.....
-I tu? Saps com hi varen anar a parar?
-T’ho he dit que és de mal explicar?
-Si..... 
-Doncs això.

Aportació del mes d'Agost als Relats Conjunts de la Carme


10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha, molt bé, Joan.
Molt divertit i molt garbí...

Gràcies per participar. Una abraçada.

Joana ha dit...

Je je... com som!
Molt encertat!

McAbeu ha dit...

Doncs jo trobo que, tot i ser de mal explicar, s'entén molt bé. ;-D

XeXu ha dit...

No m'estranya que se li ericin els pèls del clatell quan veu fotos de cargolins...

Elfreelang ha dit...

carai carai .....s'ha de vigilar que quan es facin coses de mal explicar no hi voltin cargols pel mig

M. Roser ha dit...

Aquest títol m'ha recordat una sèrie molt divertida que feien a TV3...
Bona nit Joan.

Pere ha dit...

M'imagino un ... "déjeuner sur l'herbe".

Bona nit Joan.

Glo.Bos.blog ha dit...

Molta imaginació és necessita per justificar uns cargolins a les calces.
;-)

xavier pujol ha dit...

Als cargols els agrada l'humitat.

jomateixa ha dit...

No cal que ho expliqui que ja ens en fem una idea :DD