dilluns, 15 d’agost de 2016

Vint-i-vuit vegades en setanta cinc minuts


Sé que segurament no serà medalla, però mai fins ara havia pogut arribar a aquest rècord, potser la culpa era que no m’hi havia posat seriosament.
Part de l’èxit és sempre l’organització i la preparació del terreny per estar còmode, relaxat i no dormir-se en l’intent. Un bon sopar em va preparar per estar a punt i amb forces, però era massa aviat per entrar en matèria i vaig decidir posar el despertador per una estona més tard, reconec que quan et despertes estàs una mica desconcertat, però mentre poso un matalàs a l’exterior, sobre la gespa, em vaig despertant i amb això l’interès per començar com més aviat millor. Amb una manta per cobrir la pell i espatarrat mirant al cel, començo. El primer es fa esperar una mica, però no desespero, ja arribarà i quan ho fa és un seguit. Algun m’arrenca una petita exclamació i tot, sempre n’hi ha de més intensos que altres. 
Després de setanta cinc minuts he comptat vint-i-vuit perseids o llàgrimes de sant Llorenç. Veure les estrelles damunt d’un matalàs no és nou, però reconec que d’aquestes és la primera vegada que expressament m’hi dedico. Això sí, sense deixar les altres. 

6 comentaris:

Joana ha dit...

Tremendo!!! :)

jomateixa ha dit...

Dona gust fer-ho almenys un cop lany :DD

M. Roser ha dit...

Que bé, des d'on jo visc no es veu gairebé cap estrella i amb la lluna tan creixent encara menys...No vaig poder demanar cap desig, perquè de llàgrimes ni una...Afortunat tu!
Bon vespre, Joan

XeXu ha dit...

Oh, això són molt desitjos complerts! Jo no n'he vist ni un, però reconec que no m'hi he esforçat gens, i no precisament perquè aquests dies estigui anant a dormir d'hora...

Elfreelang ha dit...

mira que ja em pensava que parlaves d'una altra cosa ....

Ada ha dit...

Ala quina sort de veure'n tantes!