-Mira quina imatge més
maca dels caragolins he vist al Instagram, t’agrada?
-No
-Caram Lluisa que poc
receptiva estàs, que passa que no t’agraden?
-No
-Coi, m’explicaràs que coi
et passa amb els caragols?
-No
-Va, explica-m’ho, que has
fet una cara molt estranya quan t’he ensenyat la foto.
-Mira Elena, el que passa
és que vivint, treballant i sense trepitjar un prat, és de molt mal explicar-l’hi
a en Pere, com coi han anat a parar un parell d’aquestes bestioles a la meva roba bruta d’ahir.....
-I tu? Saps com hi varen
anar a parar?
-T’ho he dit que és de mal
explicar?
-Si.....
-Doncs això.
Aportació del mes d'Agost als Relats Conjunts de la Carme
10 comentaris:
Ha, ha, ha, molt bé, Joan.
Molt divertit i molt garbí...
Gràcies per participar. Una abraçada.
Je je... com som!
Molt encertat!
Doncs jo trobo que, tot i ser de mal explicar, s'entén molt bé. ;-D
No m'estranya que se li ericin els pèls del clatell quan veu fotos de cargolins...
carai carai .....s'ha de vigilar que quan es facin coses de mal explicar no hi voltin cargols pel mig
Aquest títol m'ha recordat una sèrie molt divertida que feien a TV3...
Bona nit Joan.
M'imagino un ... "déjeuner sur l'herbe".
Bona nit Joan.
Molta imaginació és necessita per justificar uns cargolins a les calces.
;-)
Als cargols els agrada l'humitat.
No cal que ho expliqui que ja ens en fem una idea :DD
Publica un comentari a l'entrada