dimecres, 7 de setembre de 2016

Som dels que no sortim a la tele

Prems el botó de la caixa tonta, quasi més per costum que per devoció, i t’adones que tots els que hi tenen espai, solen ser el més rics, els més pobres, els més corruptes, els més famosos i tot un seguit de més que destaquen per alguna cosa.
Aleshores t’adones que potser els que lluitem cada dia, fem jornades de moltes hores per arribar a allò que sabem que no serà possible, que deixem de viure el que no hauríem, que paguem tot el que ens diuen sense ni aixecar el cap per no tenir dret a gaire res, que som els únics que aportem diners a les arques i que entre moltes altres coses, mirem de no anar sempre de puto cul.....potser i només potser tots tindríem el dret de ser protagonistes una estona de tot aquest circ.
Però mirant-ho fredament, no ens fa falta ser protagonistes de res més que de la nostra pròpia existència i ser el més de tot, per els que realment ens envolten. 
Vull pensar que en alguns taulers d’escacs, els peons poden tenir la mateixa importància que els seus companys de joc, ser una bona peça.....no sempre és garantia d’éxit.

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Tens raó, no sortim mai, perquè no som molt res... Som normals... I els normals no surten a la tele.

Joana ha dit...

I gaire bé millor no sortir-hi... que amb la programació que fan...

xavier pujol ha dit...

A vegades un peó decideix la partida.
Fa escac mat al rei.

XeXu ha dit...

Arribem on arribem. Cadascú de nosaltres pot fer coses molt grans, però aquestes poden tenir un abast públic, o quedar-se entre les quatre parets de casa, i no ser més grans per això. Ser important és un concepte molt relatiu. Saber-se important pels més propers ja és una cosa molt gran.

M. Roser ha dit...

Nosaltres som els protagonistes de tota aquesta moguda cap a la llibertat i no ens cal pas sortir a la tele...I segur que som els únics que dormim amb un son tranquil!!!
Bona nit Joan.

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agrada molt el que dius, Joan, i trobo que tens tota la raó. La caixa tonta és més tonta cada dia, i allí regnen multitud d'oportunistes i de fantasmes. La vida real és el que de veritat té valor, persones que no surt per la tele perquè no interessen a la gent que la sol mirar.

jomateixa ha dit...

La caixa tonta està plena de tot, però nosaltres no podem evitar estar-hi enganxats.
Haurem d'estar al cas, com sempre, de no deixar-nos enganyar més del compte.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Molt bé Joan. Vivim una època en què sembla que només interessen els números u i, si no ets el primer de qualsevol activitat, no mereixes la pena, no ets ningú.
Hem de reivindicar la "mediocritat" ja que al final resulta que els que fem i mantenim aquesta societat som aquests mediocres però, gairebé sempre, amb més vida i emocions que tots els nombres 1 junts
Una abraçada