Això s’acaba mainada, queden molt pocs dies per enviar relats però molt de temps per practicar-los, no patiu.
Ara i aquí, un mateix esperonat per els vostres relats,
afegeixo una aportació, perquè tinc ganes i si m’ho permeteu, vull tenir l’honor
d’estar entre tots vosaltres una vegada més.
On és?
La vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes,
somriures i anècdotes omplien el desig.
Estirats al sofà, sense llums, va començar el joc de
tocar, despullar i gemegar. A ell ja li havien llevat tota la roba.
Ella conservava tot el
vestit, ell no deixava de
repassar-li l’esquena. Fins que va obrir desesperat el llum....preguntant:
-On coi és la cremallera?
-De Venus a les llunes de Júpiter
-Ho trobaré, crec.
13 comentaris:
M'agrada, el teu conte...
Em fa pensar que, o bé el teu conte està ambientat en un episodi d'Star Trek, o bé la cremallera és una metàfora de l'astronomia a la pell.
Petons, salero!!
Té unes bones pistes.
Aviat seran tots dos en òrbita.
No sé pas si la trobarà... Ara m'ha semblat difícil, per un poca traça com aquest...
He, he, és molt galàctic, el teu relat!
Persistent!
:)
Crec que aquest noi ha glaçat la vetllada. ;)
Una aferradeta!
Sembla que ho ha entès, però jo no cantaria victòria fins que el vestit no sigui fora. Donem-li una oportunitat.
Si és vestit, arremangat!
La propera ja sap que li ha de posar facilet :D
Ai els homes i les peces de roba femenines, quines complicacions us donem! hahaha Molt bo Joan!
Molt insinuan...
Ho trobarà, les indicacions són clares! :)
Segur que ho troba, per molt encegat que vagi!
Publica un comentari a l'entrada