diumenge, 25 d’octubre de 2015

Ja queda poc

Això s’acaba mainada, queden molt pocs dies per enviar relats però molt de temps per practicar-los, no patiu.
Ara i aquí, un mateix esperonat per els vostres relats, afegeixo una aportació, perquè tinc ganes i si m’ho permeteu, vull tenir l’honor d’estar entre tots vosaltres una vegada més.

On és?

La vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes, somriures i anècdotes omplien el desig.
Estirats al sofà, sense llums, va començar el joc de tocar, despullar i gemegar. A ell ja li havien llevat tota la roba.
Ella conservava tot el  vestit,  ell no deixava de repassar-li l’esquena. Fins que va obrir desesperat el llum....preguntant:
-On coi és la cremallera?
-De Venus a les llunes de Júpiter 
-Ho trobaré, crec.

13 comentaris:

cantireta ha dit...

M'agrada, el teu conte...

Em fa pensar que, o bé el teu conte està ambientat en un episodi d'Star Trek, o bé la cremallera és una metàfora de l'astronomia a la pell.

Petons, salero!!

xavier pujol ha dit...

Té unes bones pistes.
Aviat seran tots dos en òrbita.

Carme Rosanas ha dit...

No sé pas si la trobarà... Ara m'ha semblat difícil, per un poca traça com aquest...

M. Roser ha dit...

He, he, és molt galàctic, el teu relat!

fanal blau ha dit...

Persistent!
:)

sa lluna ha dit...

Crec que aquest noi ha glaçat la vetllada. ;)

Una aferradeta!

XeXu ha dit...

Sembla que ho ha entès, però jo no cantaria victòria fins que el vestit no sigui fora. Donem-li una oportunitat.

Joana ha dit...

Si és vestit, arremangat!

jomateixa ha dit...

La propera ja sap que li ha de posar facilet :D

Roselles ha dit...

Ai els homes i les peces de roba femenines, quines complicacions us donem! hahaha Molt bo Joan!

Pakiba ha dit...

Molt insinuan...

Gemma Sara ha dit...

Ho trobarà, les indicacions són clares! :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Segur que ho troba, per molt encegat que vagi!