Semblava que el món se li havia
escapat de les mans, en poc temps i sense voler, es va trobar que el dia del
seu aniversari ningú se’n recordà de fer-li una abraçada i ni tant sols de
desitjar-li un feliç dia. Això si, totes les xarxes socials, centres comercials
on era client i fins i tot sant google li desitjaren un feliç aniversari.
Abraçar-se a l’ordinador era
la opció més gratificant, però va decidir llençar-lo per la finestra i sortir a
fer-ho saber a la gent.
21 comentaris:
Em faria molta ràbia si em passés això. Entenc que hagi llençat l'ordinador per la finestra. El proper any haurà de fer una festa d'aniversari i convidar a tot el veïnat.
Es que és molt trist que no et petonegi ningú el dia del teu aniversari :P
Jo per si de cas ho anuncio "a bombo y platillo" els dies abans, i si el mateix dia hi ha algú que no se n'ha assabentat em planto al davant i li dic: Fes-me un petó que avui faig anys!! ;)
Trist, trist, trist...;)
Jo te trucaré per sentir-te a l'orella quan faci els 48. Envia'm un correu, xato!!
:-)*********
Per molts anys!
(Per si de cas).
A mi em costaria fer-ho, eh? Però no és mala opció. Ben mirat, en tot cas l'apagaria, que un altre moment em faria servei. T'hem de felicitar o no?
Per sort a mi encara no em passa això....
És una situació una mica trista, és una bona idea uns quants dies abans publicar-ho als quatre vents, segur que ningú se n'oblidarà...
Petonets.
Vols dir que és el teu aniversari??
I ara què faig? ... pensa Paula ...
PER MOLTS D'ANYS JOAN!!
Una senalla de bessets ;)
I si no ho és, doncs quan ho sigui méeeeeeeeeeees!! ☺
Una abraçada analògica és millor que una digital.
S'ha d'anunciar els dies abans... I així la gent se'n recorda
Unes bones abraçades d'aniversari... No s'han de deixar perdre... Les virtuals no són ben bé el mateix....
Una bona decissió!
Res com un tu a tu :)
J et dono les abraçades que calguin!
quina tristor... :(
Molt bo. De què serveix tenir no sé quantes felicitacions al facebook?
A "El bigoti" d'Emmanuel Carrère el protagonista s'afaita el bigoti i ningú li fa cap comentari... com deia l'altra "Hasta aquí puedo leer", però em fa el mateix regust...
abraçar-se a un ordinador .....mai dels mais...pobrissó
Això deu passar més del q ens pensem
Jo ho esbombo forces dies abans. I funciona. Em feliciten de totes maneres, virtuals i també amb abraçades, copetes de cava i xerinola. Com a de ser!
No cal llençar-lo, però marxar a celebrar-ho amb amics no virtuals, sí que cal!
Tinc un amic que fa una setmana que ens envia missatges fent el compte enrere del seu aniversari. Amb això s'ha assegurat que a ningú se li passi i tingui temps de buscar un bon regal. Començava el dia amb "Bon dia Catalunya, falten dos dies pel meu aniversari" ;D
Ha fet servir la maquinària per que els amics no s'adormin a la figuera. Sense miraments. Sort que l'estimem molt.
és cert que avui dia , la tecnologia ens recorda els aniversaris que em perdut.
però això, també ens aboca a una felicitació freda..sense mirar els ulls i sense un peto a la galta.
díguem antic, però no hi ha res com un peto !!!
Publica un comentari a l'entrada