Estava tant enamorat d’ella
que va decidir disfressar-se’n per anar al ball. Es posà el seu vestit més
vistós, copià el seu pentinat i usà el seu perfum. Estava perfecte, il·lusionat
es dirigí amb pressa al ball per donar-li una sorpresa.
El que no s’hagués pensat mai,
és que només entrar, un noi ben plantat se l’hi acostés. L’hi fes un petó molt
humit, en tot els morros, preguntant-l’hi tot seguit: No havies dit que
vindries disfressada?
16 comentaris:
Quin ensurt!! je je molt bó...
collona, sí que s'havia disfressat bé... el maquillatge seria bo... i supose que el tipet d'el seria bo també... o això o portava moltes faixes i mandarines en ... el suggetador...
puags un petó molt humit!
Pot aplicar-se allò de si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell.
Noi sembla noia que agrada a noi. Ferran Adrià ja ho feia amb el menjar, no?
:-)
Ostres, quin ensurt! Un bon començament per a una novel·la...
A tot això només puc dir que... el tio s'havia fet una disfressa mooooolt aconseguida!
Ho veieu com disfressar-se porta problemes? Ç
Ha, ha, ha...
Jo per si de cas mai no em disfresso...
Que no fos que ella s'havia disfressat d'ell i li feia un broma... (vale, rebuscat :)
Doncs jo el primer que he pensat és el mateix de la Gemma Sara (vale, digue'm rebuscat també, però guai, no?) "Si non è vero…"
Que corri a buscar la noia original. Potser s'endú la sorpresa qe s'ho està muntant amb una que va disfressat d'ell.
(Rebuscat, com l'August)
Quan vas disfressat pot passar de tot i també pots descobrir moltes coses...
Podria ser el principi d'una gran història ... hehehe que bo!!
Jo com na Carme, no em disfresso per si de cas. ;)
Aferradetes!!
Ai, ai, veus , això són els efectes secundaris de la disfressa...Molt diver!
:)
uala!! quina passada!
m'agrada la proposta de la Gemma!
glups... o la Gemma Sara té raó o aquest noi té un problema
Carai, quin crack de les disfresses, ni q fos en mortadelo
Publica un comentari a l'entrada