La seva empresa li encomanava com
a màxima prioritat que fos la responsable del benestar dels treballadors. D’ella
s’esperava que amb la felicitat dels treballadors la producció anés millor, no
es buscava més, sinó el què realment es volia millorar era la qualitat.
Amb tots contents la cosa
anava molt bé, fora rivalitats, més treball en comú i més fiabilitat. La cosa
no podia anar a millor fins que un va proposar-li d’anar a sopar aquell mateix
vespre. Ella que tenia ganes de ser feliç i donar felicitat, acceptà de molt
bona gana. La nit fou rodona, es varen donar molta felicitat........ varies
vegades.
L’endemà la seva cara d’alegria
els delatava tant, que va caure en picat la felicitat de la resta d’operaris.
Sense adonar-se’n, en els últims mesos havia aixecat moltes passions i només un
tenia premi. Per un moment, se li passà pel
cap de repartir felicitat a tots, però va veure que la solució seria només
temporal.
Irrevocablement presentà la seva
dimissió, recordant el que tantes vegades havia escoltat del seu avi....on
tinguis la feina, no hi posis l’eina.
19 comentaris:
A més, posar-hi l'eina només com a mecanisme per fer bé la feina no sé si la posa en massa bon lloc. Això sí, tota la plantilla ben contenta.
I l'avi tenia molta raó!
Ho se bé...
Costa molt fer content a tothom ;D
On tinguis la cassola
no hi posis la...
Acostuma a ser ben complicadet...això dels embolics en l'entorn laboral...;)
A la feina sempre hi ha algún que altra rotllo i no més serveig per complicar la vida.
El rotllo fora de casa,jajaja
La teoria era bona, a la pràctica no ho va ser tant...es veu que hi ha gent que no s'acontenta amb res. ;)
Sigui feliç, Senyor Gasull!!☺
Suposo que li servirà de lliçó, ja diuen que no s'ha de barrejar la feina amb el plaer...
Bon vespre, Joan.
Els avis, no sé pas com s'ho fan, però sempre acaben tenint raó.
La feina es la feina ...
Pero som humans I l'amor es presenta a qualsevol lloc..
l'amor es l'amor ...
Quina feina més complicada!
Potser va fer una entrega de felicitat molt portada al límit...
ja aprendrem a fer cas als avis ja...Pous de saviesa ;)
És que no és bo portar-se el treball a casa
El que m'intriga és què feia abans de fer servir "l'eina" per a fer-los feliços. Tot anava bé fins que va decidir fer més feliç a un que a la resta…
Si sabéssim què feia abans es podria exportar a les empreses. Està clar que tothom treballa millor si treballa feliç, no?
Això de la feina i l'eina ho he sentit a dir de sempre, clar que la versió castellana és una mica més grollera. Allò de la olla...
Però en català, castellà o qualsevol idioma és una gran veritat.
Pensava que parlaries de religió a l'escola... Però m'agrada que no ho hagis fet!!
Ostres, quina llàstima haver de deixar aquesta feina que dóna tanta felicitat, no es pot trobar una manera de readmetre-la... amb mesura?
Hahaha, m'agrada molt aquesta frase feta, no l'havia sentit mai!
Ja ho diuen, que val més no barrejar les coses. I si els havia de fer feliços a tots... Quin cansament!
Publica un comentari a l'entrada