diumenge, 1 de febrer de 2015

Dedicar-li atenció

Vaig pensar que amb els anys havia perdut aquell punt que un busca quan la necessita, potser era que ja no tenia aquell punt tant calent que feia que el resultat no fos del tot satisfactori o els setze anys que portàvem junts, havien apagat totes les energies. A les hores, molt a pesar meu, vaig decidir de canviar-te per una de més.....jove. Al principi les línies més esveltes, el teu poc pes, les superfícies perfectes o la il·lusió de relació nova, varen amagar una mica el resultat final.
Però som humans i som de costums, potser per això, després dels primers cinquanta contactes, un toca de peus a terra i troba a faltar allò que sempre li havia deixat tant bon gust de boca i aquelles ganes irresistibles de tornar-hi.
La tarda freda, potser va ajudar a despertar l’enyorança. I com un rampell he anat en busca d’ella disposat a veure si podíem tornar a ser com abans. Tenir-la davant meu i treure-li tot, peça a peça, amb compte, mirant cada un dels seus recons, no passar res desapercebut, per veure on fallava la nostre relació. Cinc hores damunt d’ella, afluixant, prement, observant i fent-l’hi tot el que ella realment necessitava, perquè jo a canvi tingui el que de sempre havia estat una bona relació.
Finalment la jove ha acabat a la capsa d’on va venir, i la vella, pesant, robusta i potser no tan silenciosa cafetera, em torna a donar el que jo vull. El so del molinet, l’aroma del cafè acabat de moldre i aquell gust acostumat de temps. Ara només espero, que la nostre relació pugui continuar uns anys més. I si no, gastar cincs hores en una relació, tampoc m'haurà sabut greu, sempre aprens alguna cosa nova.
A veure si serà veritat allò de la gallina i el caldo..........

17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I jo que em pensava que parlaves de bicis... he, he,he...

Clar que jo tinc una cafetera joveneta que em va molt bé, eh?

xavier pujol ha dit...

"Gallina vella fa bon caldo."
Pel que comprovo en el teu cas, la dita també es pot aplicar a les cafeteres.
O a una Ducati.

artur ha dit...

No esteu mai contents amb el que teniu !! hehehe

XeXu ha dit...

Aquest cop em tenies ben despistat, no he pogut encertar de què parlaves fins que ho has dit!

M. Roser ha dit...

Joan, ets el rei dels dobles sentits, he, he, que no és pas fàcil. Però com que ja sé els teus truquillos, sempre m'espero un final curiós...

kira permanyer ha dit...

jo estava entre el caldo fet a foc lent i el de gallina Blanca aquest de pot, que els nens volen i jo odio... jajaja molt bona entrada.

Jpmerch ha dit...

Jo encara no sé de què parles.

Joana ha dit...

No saps pas com t'entenc!
Ni la olor és la mateixa.... :)

Bruixeta ha dit...

m'has ben despistat fins el final ;)
No hi ha res com la de sempre, la de tota la vida

Elfreelang ha dit...

quina decepció... parlaves de cafeteres!

jomateixa ha dit...

Cada cop ens saps enredar millor ;D

Glo.Bos.blog ha dit...

A mi m'agrada el cafè del bar. Està molt bo i el cambrer, també.

rits ha dit...

Sou molts els que torneu a les velles, a les de sempre. I llavors vaig jo, i n'agafo una de ben joveneta!

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi el cafè de les noves no se'm posa bé, prefereixo el cafè de bar

Consol ha dit...

Les italianes són les millors. Ara que potser t'ho té en compta i mai més torna a ser el mateix. Ella mai ho faria.

Audrey ha dit...

Enredada i distreta fins la darrera línea :-)
Allò conegut i estimat és ben valuós!

Ada ha dit...

heheheh veig que continues com sempre! Doncs si la vella anava bé... per què et compres una nova?¿ Ara tens un "trasto" més a la cuina!
Reconec que al principi m'has enganyat i estava pensant ja alguna resposta anti-masclista i ofesa, jajajaj... es queeeeeee la ràbia em pot!
Molt bonic el post, i molt ... romàntic!! Però si jo hagués segut la vella t'hauria dit "ara et fas el café tu!" jejeje,
un saludet!