Vaig pensar que amb els anys
havia perdut aquell punt que un busca quan la necessita, potser era que ja no
tenia aquell punt tant calent que feia que el resultat no fos del tot
satisfactori o els setze anys que portàvem junts, havien apagat totes les
energies. A les hores, molt a pesar meu, vaig decidir de canviar-te per una de
més.....jove. Al principi les línies més esveltes, el teu poc pes, les superfícies
perfectes o la il·lusió de relació nova, varen amagar una mica el resultat
final.
Però som humans i som de
costums, potser per això, després dels primers cinquanta contactes, un toca de
peus a terra i troba a faltar allò que sempre li havia deixat tant bon gust de
boca i aquelles ganes irresistibles de tornar-hi.
La tarda freda, potser va
ajudar a despertar l’enyorança. I com un rampell he anat en busca d’ella
disposat a veure si podíem tornar a ser com abans. Tenir-la davant meu i
treure-li tot, peça a peça, amb compte, mirant cada un dels seus recons, no
passar res desapercebut, per veure on fallava la nostre relació. Cinc hores
damunt d’ella, afluixant, prement, observant i fent-l’hi tot el que ella
realment necessitava, perquè jo a canvi tingui el que de sempre havia estat una
bona relació.
Finalment la jove ha acabat a
la capsa d’on va venir, i la vella, pesant, robusta i potser no tan silenciosa
cafetera, em torna a donar el que jo vull. El so del molinet, l’aroma del cafè acabat
de moldre i aquell gust acostumat de temps. Ara només espero, que la nostre
relació pugui continuar uns anys més. I si no, gastar cincs hores en una relació, tampoc m'haurà sabut greu, sempre aprens alguna cosa nova.
A veure si serà veritat allò
de la gallina i el caldo..........
17 comentaris:
I jo que em pensava que parlaves de bicis... he, he,he...
Clar que jo tinc una cafetera joveneta que em va molt bé, eh?
"Gallina vella fa bon caldo."
Pel que comprovo en el teu cas, la dita també es pot aplicar a les cafeteres.
O a una Ducati.
No esteu mai contents amb el que teniu !! hehehe
Aquest cop em tenies ben despistat, no he pogut encertar de què parlaves fins que ho has dit!
Joan, ets el rei dels dobles sentits, he, he, que no és pas fàcil. Però com que ja sé els teus truquillos, sempre m'espero un final curiós...
jo estava entre el caldo fet a foc lent i el de gallina Blanca aquest de pot, que els nens volen i jo odio... jajaja molt bona entrada.
Jo encara no sé de què parles.
No saps pas com t'entenc!
Ni la olor és la mateixa.... :)
m'has ben despistat fins el final ;)
No hi ha res com la de sempre, la de tota la vida
quina decepció... parlaves de cafeteres!
Cada cop ens saps enredar millor ;D
A mi m'agrada el cafè del bar. Està molt bo i el cambrer, també.
Sou molts els que torneu a les velles, a les de sempre. I llavors vaig jo, i n'agafo una de ben joveneta!
A mi el cafè de les noves no se'm posa bé, prefereixo el cafè de bar
Les italianes són les millors. Ara que potser t'ho té en compta i mai més torna a ser el mateix. Ella mai ho faria.
Enredada i distreta fins la darrera línea :-)
Allò conegut i estimat és ben valuós!
heheheh veig que continues com sempre! Doncs si la vella anava bé... per què et compres una nova?¿ Ara tens un "trasto" més a la cuina!
Reconec que al principi m'has enganyat i estava pensant ja alguna resposta anti-masclista i ofesa, jajajaj... es queeeeeee la ràbia em pot!
Molt bonic el post, i molt ... romàntic!! Però si jo hagués segut la vella t'hauria dit "ara et fas el café tu!" jejeje,
un saludet!
Publica un comentari a l'entrada