dimecres, 25 de febrer de 2015

Memòria

 Semblava que el món se li havia escapat de les mans, en poc temps i sense voler, es va trobar que el dia del seu aniversari ningú se’n recordà de fer-li una abraçada i ni tant sols de desitjar-li un feliç dia. Això si, totes les xarxes socials, centres comercials on era client i fins i tot sant google li desitjaren un feliç aniversari. 
Abraçar-se a l’ordinador era la opció més gratificant, però va decidir llençar-lo per la finestra i sortir a fer-ho saber a la gent.

21 comentaris:

Consol ha dit...

Em faria molta ràbia si em passés això. Entenc que hagi llençat l'ordinador per la finestra. El proper any haurà de fer una festa d'aniversari i convidar a tot el veïnat.

Lluna ha dit...

Es que és molt trist que no et petonegi ningú el dia del teu aniversari :P
Jo per si de cas ho anuncio "a bombo y platillo" els dies abans, i si el mateix dia hi ha algú que no se n'ha assabentat em planto al davant i li dic: Fes-me un petó que avui faig anys!! ;)

fanal blau ha dit...

Trist, trist, trist...;)

cantireta ha dit...

Jo te trucaré per sentir-te a l'orella quan faci els 48. Envia'm un correu, xato!!

:-)*********

Eva ha dit...

Per molts anys!
(Per si de cas).

XeXu ha dit...

A mi em costaria fer-ho, eh? Però no és mala opció. Ben mirat, en tot cas l'apagaria, que un altre moment em faria servei. T'hem de felicitar o no?

joan gasull ha dit...

Per sort a mi encara no em passa això....

M. Roser ha dit...

És una situació una mica trista, és una bona idea uns quants dies abans publicar-ho als quatre vents, segur que ningú se n'oblidarà...
Petonets.

sa lluna ha dit...

Vols dir que és el teu aniversari??
I ara què faig? ... pensa Paula ...

PER MOLTS D'ANYS JOAN!!

Una senalla de bessets ;)

sa lluna ha dit...

I si no ho és, doncs quan ho sigui méeeeeeeeeeees!! ☺

xavier pujol ha dit...

Una abraçada analògica és millor que una digital.

Carme Rosanas ha dit...

S'ha d'anunciar els dies abans... I així la gent se'n recorda

Unes bones abraçades d'aniversari... No s'han de deixar perdre... Les virtuals no són ben bé el mateix....

Joana ha dit...

Una bona decissió!
Res com un tu a tu :)
J et dono les abraçades que calguin!

Bruixeta ha dit...

quina tristor... :(

Helena Bonals ha dit...

Molt bo. De què serveix tenir no sé quantes felicitacions al facebook?

ignasi ha dit...

A "El bigoti" d'Emmanuel Carrère el protagonista s'afaita el bigoti i ningú li fa cap comentari... com deia l'altra "Hasta aquí puedo leer", però em fa el mateix regust...

Elfreelang ha dit...

abraçar-se a un ordinador .....mai dels mais...pobrissó

Loreto Giralt Turón ha dit...

Això deu passar més del q ens pensem

Glo.Bos.blog ha dit...

Jo ho esbombo forces dies abans. I funciona. Em feliciten de totes maneres, virtuals i també amb abraçades, copetes de cava i xerinola. Com a de ser!

jomateixa ha dit...

No cal llençar-lo, però marxar a celebrar-ho amb amics no virtuals, sí que cal!
Tinc un amic que fa una setmana que ens envia missatges fent el compte enrere del seu aniversari. Amb això s'ha assegurat que a ningú se li passi i tingui temps de buscar un bon regal. Començava el dia amb "Bon dia Catalunya, falten dos dies pel meu aniversari" ;D
Ha fet servir la maquinària per que els amics no s'adormin a la figuera. Sense miraments. Sort que l'estimem molt.

Pep ha dit...

és cert que avui dia , la tecnologia ens recorda els aniversaris que em perdut.
però això, també ens aboca a una felicitació freda..sense mirar els ulls i sense un peto a la galta.
díguem antic, però no hi ha res com un peto !!!