Tenia els nervis
a flor de pell. Ella feia molt de temps que esperava poder convidar a sopar al
seu, fins ara amor prohibit. Avui era el gran dia.
Era tant l’estat
de trasbals que, a poc d’arribar ell, no trobava les cerilles per encendre la
vitroceràmica........ Per sort ell avançà l’hora de la trobada, en arribar s’acostà
a ella lentament i amb el tacte suau d’un sol dit, la va encendre......al
màxim.
13 comentaris:
I es van quedar sense sopar? Doncs quin rotllo!
Sí que estava nerviosa sí... Volia encendre una vitro amb llumins??? :P
Jo perquè no tinc vitroceràmica, però entenc que la noia amb els nervis, es despistés...Tant se val, si tampoc tenien gaire gana!!!
Hi ha moments que el sopar importa poc...
Es veu que ell també ho tenia bastant clar...
Sort que ell sabia fer anar els dits...
el tacte sempre va millor que els mistos per encendre!
Jo crec que tenia que fer servir el ensenedor,jaja.
I després... qui vigilava el sopar?
En algunes situacions, val la pena no jalar! :)
Per què sopar, quan hi ha gana...
Per què sopar, quan hi ha gana...
I després... van acabar sopant?
Publica un comentari a l'entrada