Encara que podria semblar el
títol d’una novel·la, no és res més que el balanç d’hores dormides el cap de
setmana. La festa major té aquestes coses, més quan ets un dels organitzadors i
treballes amb un conjunt d’amics i coneguts que durant l’any poc temps hi ha
per trobar-se. Les ganes de que tot surti bé donen les forces necessàries per
aguantar.
Amb totes aquestes hores de
feina, de servir cubates, recollir taules i cadires, tornar a posar taules i
cadires, fer anar la planxa del bar com un xef, fer de tresorer, preparar
caixes amb canvi i no parar de pencar. Apart de tot això també s’ha tingut
temps de riure, fer guerres d’aigua, ballar damunt la barra del bar, guapes que
et murmuren a cau d’orella al demanar una cervesa, improvisar un sopar entre
actes, conèixer veïns teus que ni coneixies, copets a l’espatlla de complicitat,
per acabar rebent la felicitació per la feina feta i programar una trobada al
voltant d’una taula.
Aquests tres dies he escoltat
entre nosaltres allò de, tu que ja no tenim divuit anys. Ja us dic jo que quasi ho semblava. Si faig el balanç ara, quan
l’esgotament encara és vigent, dic ja hi podem tornar quan vulgueu, però
necessito un parell de dies.
15 comentaris:
Doncs sembla que estàs en forma!! Me n'alegro molt!! Quan hagi de muntar una festa, ja sé a qui trucar!! ;)
Cuida't, recupera't i a per una altra!
Aferradetes ☺
Un altre dia ja ens explicaràs què murmuraven les veus a cau d'orella.
Bromes a banda, gent com tu sou imprescindibles a les festes populars.
Sense l empenta dels pencaires i organitzadors no hi hauria festa. Quina marxa que tens, Joan... Que duri i que per molts anys pugueu, tots, gaudir de la festa. Organitzadors i participants de tota mena.
Cuida't i descansa!!
Sense els que passen al davant no hi hauria moltes de les festes que es fan!!
Què per molts anys pugueu organitzar i gaudir de la festa!!
Un massatget?? ;)
Sou d'admirar, jo no puc pas!
Si vosaltres veu dormir 13 hores, quant devien dormir els que sí que tenen 18 anys? O és que no us podien seguir el ritme?
Has sentit a parlar d'allò de "les últimes cuetades"... No vull dir res, eh? Només pensa-hi.;)
Bravo per tots vosaltres!!! Aiii, que farien els de 18 anys sense gent de la vostra edat!!
A més... sols aquests xiuxiuejos a cau d'orella, i les rialles amb els amics ja treuen tot el cansament.
Ara a recuperar-se, eh?? Que ja no tens 18 anys!!
Una abraçada des del sud!!
admiro a la gent com tu. Gracies a vosaltres nosaltres gaudim de les festes.
l'adrenalina (i...) et fa aguantar, però quan pares estas ben fet caldo :)
També podria semblar el títol d'una cançó d'en Sabina...Doncs sí que has dut una bona marxeta, suposo que després toca recuperar-se ( si no s'ha d'anar a treballar l'endemà)...
La setmana que bé aquí, és la Festa Major d'estiu. Jo la gaudeixo i de vegades la pateixo, l'organització és cosa del jovent.
Bon vespre, Joan.
Jo no em veig darrere el bar de la festa major. Trobo que té mèrit, l'any vinent a tornar-hi si ve de gust.
Déu n'hi do la pencada, molt bé, m'has recordat quan vam preparar la festa de l'escola, pel bon rotllo i la satisfacció, però va ser només un dia (per sort), a recuperar-se!
Déu n'hi do la pencada, molt bé, m'has recordat quan vam preparar la festa de l'escola, pel bon rotllo i la satisfacció, però va ser només un dia (per sort), a recuperar-se!
Jo també en sé d'aquestes coses però ja em canso i el dolent és que a vegades no es troba el relleu. Aquesta joventut!!!!
Ara descansa que ja t'ho mereixes i a esperar la propera, però des de l'altre costat de la barra.
Publica un comentari a l'entrada