dijous, 17 de juliol de 2014

Company de pis

Com a mileurista que sóc, tinc un company de pis que guanya tres mil euros al mes. Per solidaritat cadascú posa la meitat del seu sou en concepte de despesa diària. Ara el molt malparit després de compartir pis molts anys, em diu que marxa, que es vol independitzar i ser lliure. Quins collons té, per suposat jo m’hi nego rotundament.
Estic fart de dir-li que no el voldran enlloc a ell sòl, que no se’n sortirà sense mi. No sé com no s’adona de que sempre que té problemes li deixo diners del pot comú, que pot tornar-me quan vulgui, sempre i quan al proper mes deixi unes miques més de diners al pot en concepte d’agraïment.
Tot i així ell s’ha entossudit que marxa, fins i tot té les maletes fetes, però no ho permetré, l’hi he posat vigilància, només el deixo anar a treballar i tornar de dret a casa. Me’l estimo tant que he pensat en pujar-li una mica més la seva quota mensual, per tal de que m’hagi de demanar més diners per el dia a dia i així vegi d’una vegada per totes que realment em necessita per viure. Mai m’agrairà tot el que faig per ell.

De veritat que hi ha gent que pot pensar així? viuen dins d’una gran mentida? o tenen ganes de tocar els cataplins?

15 comentaris:

Alba ha dit...

Cadascú mira pels seus interessos.... està clar.

Montse ha dit...

com em sona tot això, el que hem de fer i el que ha de fer el company de pis es marxar ja, peti qui peti

Sílvia ha dit...

Surrealista! Ai, no, molt realista...

M. Roser ha dit...

Aquest paio, veu que se li està acabant la bicoca que tenia amb aquest company de pis...No crec que en trobi cap més de tan bona fe!
Bon vespre, Joan.

rits ha dit...

egoisme. Pur. De quedar-se sol i haver de fer front a tota la despesa. Trist.

Carme Rosanas ha dit...

Però aquest què es pensa que el seu company de pis és de la seva propietat o què? :( em temo que sí, que això és el que pensen.

Esclaus, ens volen... de la seva prepotència...

XeXu ha dit...

Han aconseguit que caiguem tan malament que si pregunten els ciutadans segur que ens volen fora i ben lluny. Però els que controlen els calés ja és una altra cosa, ens odien més encara, però no ens volen deixar marxar precisament per temes econòmics. Avui sentia una entrevista al Wyoming que deia que durant tota la història sempre s'han volgut independitzar les parts riques de les pobres i han tingut oposició, és clar. Només un cas va ser al revés, la part pobra volia marxar. En 48 hores ho van tenir arreglat. Això ho diu tot, em sembla que en faré un post.

Joana ha dit...

De company, te ben poc!

xavier pujol ha dit...

Cal reivindicar sempre la llibertat. I fer-ne ús.

Bruixeta ha dit...

real, molt real, massa real...

Elfreelang ha dit...

això s'assembla alguna situació actual...ummmm

el gran problema és que fora de Catalunya no ho veuen així ni ho volen veure de cap altra manera

Glo.Bos.blog ha dit...

El que ha de fer el company d'aquest galtes és tocar el dos tan aviat com pugui. Però està clar que no ens ho posaran fàcil. Ai, vull dir que "no li posaran fàcil"

RaT ha dit...

... estan bojos aquests romans...

Loreto Giralt Turón ha dit...

"Ara és l'hora", marxem!! M'has posat de mala llet i tot.

sa lluna ha dit...

De "pagafantas" mai!! ;)

Aii si no tinguéssim humor no ens quedaria res!!
Aferradetes :)