Si podem permetre que els
mateixos que governen el món, amb els vots de la població, siguin els mateixos
que fabriquen, venen les armes, donen lliçons de pau i els permetem poder mirar
des de la seva poltrona com cada dia arreu del món es maten civils innocents,
és que no estem bé.
Estem en decadència, tots en
tenim part de culpa suposo, però el que espero realment és que algú hi trobi solució a la nostre imparable autodestrucció. Seria
molt demanar que deixessin de banda el seu egoisme i que la població visqui
sense por?
13 comentaris:
Sí, això és demanar massa.
És un món molt podrit, per això s'imposa la desesperança. Sembla que hi ha unes classes que ho tenen tot lligat i ben lligat. I això no té a veure amb el color que té el govern, té arrels més profundes. Solucions? No les tinc. Si no ja m'haurien matat.
Esperem que s'aconsegueixi un alto el foc/treva i es pugui pensar en una solució. És difícil però no impossible...
Esperem que s'aconsegueixi un alto el foc/treva i es pugui pensar en una solució. És difícil però no impossible...
És el peix que es mossega la cua...
Però indignant tot el que passa, i sobre tot, el que pateix la població que no poden fer res.
Aaargggghhhjjj compartisc la teva indignació!
És desesperant contemplar aquest espiral de violència: tu me la fas, jo m'hi torno al triple... etc.
Estar vius o morts, és una qüestió de sort o de dissort.
Si és el que cal, NO, no es demanar massa. Realment ni hauriem de demanar-ho.
Aferradetes ben pacífiques! :)
No és demanar massa, una altra cosa serà aconseguir-ho...De tant en tant cal que ens plantegem utopies.
Bon vespre Joan.
En un mon normal NO, no seria demana massa. En el mon podrit en el que vivim és com demanar un miracle
visc angoixada aquests dies veient el que passa davant els nostres nassos... preludi d'un odi que quan es desperti a nivell mundial pot ser catastròfic pels nostres fills i filles.
Tot el que estem vivint em genera un sentiment d'impotència i de neguit, perquè no hi veig la sortida. Ningú dels que manen hi està interessat, em sembla.
Molt trist, i com diu la Glòria, un sentiment d'impotència molt gran.
Publica un comentari a l'entrada