dimarts, 22 de juliol de 2014

No tenim solució

Si podem permetre que els mateixos que governen el món, amb els vots de la població, siguin els mateixos que fabriquen, venen les armes, donen lliçons de pau i els permetem poder mirar des de la seva poltrona com cada dia arreu del món es maten civils innocents, és que no estem bé. 
Estem en decadència, tots en tenim part de culpa suposo, però el que espero realment és que algú hi trobi  solució a la nostre imparable autodestrucció. Seria molt demanar que deixessin de banda el seu egoisme i que la població visqui sense por? 

13 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Sí, això és demanar massa.

XeXu ha dit...

És un món molt podrit, per això s'imposa la desesperança. Sembla que hi ha unes classes que ho tenen tot lligat i ben lligat. I això no té a veure amb el color que té el govern, té arrels més profundes. Solucions? No les tinc. Si no ja m'haurien matat.

Gemma Sara ha dit...

Esperem que s'aconsegueixi un alto el foc/treva i es pugui pensar en una solució. És difícil però no impossible...

Gemma Sara ha dit...

Esperem que s'aconsegueixi un alto el foc/treva i es pugui pensar en una solució. És difícil però no impossible...

Joana ha dit...

És el peix que es mossega la cua...
Però indignant tot el que passa, i sobre tot, el que pateix la població que no poden fer res.

Ada ha dit...

Aaargggghhhjjj compartisc la teva indignació!

xavier pujol ha dit...

És desesperant contemplar aquest espiral de violència: tu me la fas, jo m'hi torno al triple... etc.
Estar vius o morts, és una qüestió de sort o de dissort.

sa lluna ha dit...

Si és el que cal, NO, no es demanar massa. Realment ni hauriem de demanar-ho.

Aferradetes ben pacífiques! :)

M. Roser ha dit...

No és demanar massa, una altra cosa serà aconseguir-ho...De tant en tant cal que ens plantegem utopies.
Bon vespre Joan.

Bruixeta ha dit...

En un mon normal NO, no seria demana massa. En el mon podrit en el que vivim és com demanar un miracle

kira permanyer ha dit...

visc angoixada aquests dies veient el que passa davant els nostres nassos... preludi d'un odi que quan es desperti a nivell mundial pot ser catastròfic pels nostres fills i filles.

Glo.Bos.blog ha dit...

Tot el que estem vivint em genera un sentiment d'impotència i de neguit, perquè no hi veig la sortida. Ningú dels que manen hi està interessat, em sembla.

rits ha dit...

Molt trist, i com diu la Glòria, un sentiment d'impotència molt gran.