diumenge, 27 de juliol de 2014

Experiència Greeter

Ara que tots comenceu a fer vacances i jo ja les tinc al disc dur, us vull explicar una experiència  viscuda aquest any.
L’experiència va ser a la ciutat de Mulhouse a l’Alsàcia, on sent nosaltres primerencs en això, vàrem contractar els serveis d’un jove perquè ens ensenyés la ciutat des d’un altre punt de vista.  La primera sorpresa va ser el fet de que havent demanat la visita en  espanyol, doncs era la única opció a la web, ens va sorprendre el noi amb un català perfecte en escoltar-nos a nosaltres abans de reconèixer ’l. A partir d’aquí ens va preguntar quin tipus d’interès teníem nosaltres per la ciutat i què era el que volíem saber, doncs ell s’ajustaria a la nostre visita.
Molt amablement ens va fer una ruta per la ciutat explicant les diferents històries  o curiositats que ens podien interessar, contestant molt bé les nostres preguntes. Després d’una hora per la ciutat vàrem donar per acabada la visita. Per agrair la seva implicació, vaig oferir-l’hi una propina que servís com a paga a la seva dedicació, però amb sorpresa meva, va refusar doncs el seu lema era no acceptar mai diners a canvi, en tot cas, si volíem fer una cerveseta amb ell era tot el que estava disposat a acceptar. Així ho vàrem fer, amb lo qual la visita es va allargar una estona més amb curiositats i anècdotes de la seva ciutat. 
Ja ho sabeu doncs, si viatgeu, contacteu amb Greeters, una experiència recomanable.

14 comentaris:

Gerònima ha dit...

Que maco i que atent el noi.
M'agrada que no volgués diners però que sí us acceptés la birreta. :)

És que pel món també hi ha gent maca!
ja ja ja!

M'alegro de l'experiència Garbi!

Carme Rosanas ha dit...

Sí que ens trobem amb bones sorpreses, anant pel món.
Es una anècdota ben maca, aquesta...

rits ha dit...

Una molt bona experiència. Gràcies per compartir-la, doncs és d'aquelles que et recomforten i que et diuen que si, que hi ha gent molt bona pel món.

M. Roser ha dit...

Caram noi, quina sorpresa tan agradable...Tot el contrari del què em va passar l'altre dia al me propi país.
Escena surrealista, " franquista"...
La Roser va al metge a una clínica important.(Per la mútua)
Roser- Bon dia.
Metge-( espanyol) Me puede hablar en castellano por favor!
Roser( s'ha quedat a quadros)-Em sembla una passada que a casa meva no pugui parlar el meu propi idioma...
Metge- El castellano también és oficial...
Roser- Sí i el català també a més de ser la meva llengua, jo no li demano que em parli català, però no em vull sentir obligada a parlar un altra idioma, vosté parla castellà i jo català...
Metge- El problema és que a lo mejor no la entiendo...
La Roser que ves per on tenia el dia força tranquil...
Roser- No es preocupi, jo no tinc cap problema en parlar castellà, ja que durant molts anys mi van obligar, però és molt trist que a aquestes alçades em torni a passar el mateix...
I és clar Com que a la Roser l'interessava fer-se entendre...
Però li va quedar el dubte de si realment no l'entenia o va ser una tocada de nassos!
I ara compareu les dues situacions, penós!

XeXu ha dit...

Suposo que no sempre es té tanta sort, però tu pots dir que et va tocar la loteria. A més, tornem a parlar d'un tema que ja havíem comentat aquí mateix. Quan reps un bon servei, en fas propaganda perquè en quedes content. Oi que és fàcil donar un bon servei quan és per això que et paguen? I si el client queda content, el boca-orella funciona. Però hi ha qui no ho ha après encara.

Gemma Sara ha dit...

Ho tindré en compte per l'any que ve, em passa com a tu, que em queden dies però bàsicament ja les hem fet, les vacances. Imagino que amb aquest bon guia encara us va agradar més la ciutat...

Gemma Sara ha dit...

Ho tindré en compte per l'any que ve, em passa com a tu, que em queden dies però bàsicament ja les hem fet, les vacances. Imagino que amb aquest bon guia encara us va agradar més la ciutat...

Joana ha dit...

Tot un encert!
Gràcies, en prenc nota :)

Bruixeta ha dit...

Sempre és d'agrair un bon servei. I veig que aquest ho ha estat, en prenc nota.

xavier pujol ha dit...

Una anècdota que ens apropa a la idea de Francesc Pujols, de que algun dia els catalans ho tindrem tot pagat. Comencem a Alsàcia?

sa lluna ha dit...

Això acaba d'endolcir les vacances, és una anédota molt curiosa, tot i que hauria de ser normal quan contractes un guia.
Així es van fent amistats arreu del món, si senyor!

Bona setmana, jove!
Aferradetes :)

Elfreelang ha dit...

una molt bona experiència, ho tindrem en compte !

Ada ha dit...

Quin viatge més bonic, no hi ha fotos ?? Curiositat només... Però sempre és molt interessant relacionar-se amb la gent dels llocs per aprendre més... Gràcies per la recomanació!

jomateixa ha dit...

Caram! en els temps que vivim, gairebé costa de creure que hi hagi algú que no vulgui cobrar.