Tenia tal poder de convicció
que era capaç de fer canviar de pensament i convicció a una multitud des de la
seva estrada. Era un orador implacable i admirat, inclús per els seus més
directes adversaris.
Malauradament tot i l’èxit
diari a la seva campanya, se sentia abatut, es veia incapaç i sense arguments
que pronostiquessin o auguressin un bon resultat, quan en arribar a casa seva
no podia convèncer a la seva dona de que no volia una sopa de carbassó, però ja
donava per perdut el seu anhel per un entrecot amb patates fins i tot abans de
proposar-ho.
14 comentaris:
Tothom té el seu punt feble. És que com pot ser que agradi sopa de carbassó!!!!! jo, mai li faré.
Sense la seua estrada no era ningú.
Els oients no tenen perquè ser tontos!
Mai pot haver-hi un consens absolut. Tothom se l'escoltava, però amb la dona no podia. Que s'hi esforci més!
L'oratòria serveix de poc en aquests casos, cal passar a l'acció. Unes quantes carantoines i potser, només potser, pugui menjar un entrecot amb patates aviat.
Bon divendres, guapo!
Aferradetes :)
Doncs que s'arremangui i es faci ell mateix l'entrecot.
amb les dones no és tan fàcil s'ho té que treballar més
Segurament quan tornava a casa, les seves dots d'orador les deixava al replà de l'escala i, és clar, la dona, ni cas...
Bon vespre Joan.
La comunicació, sovint, és més fàcil amb desconeguts!
Escolta... que s'ho faci ell si en te tantes ganes :)
En casa de l'herrero... a casa de l'orador... no hi ha arguments convicents.
En casa de l'herrero... a casa de l'orador... no hi ha arguments convicents.
Ningú és profeta a la seva terra, oi?
Potser la seva dona era millor oradora que ell.
El poder de l'oratòria no té força davant una dona convençuda de les virtuts d'una dieta vegetariana.
Haurà de buscar-se l'entrecot a un altre lloc...
Publica un comentari a l'entrada