Dinar a la casa de meuques

Quan encara l’adolescència pesava sobre les meves espatlles, hi havia un lloc de llumetes vermelles, que sempre cridava l’atenció. Per sort mai va ser amb prou força com per empènyer aquella porta i entrar al lloc de fum, vici, falsedat i desgavell econòmic.

Però passats els anys, les coses canvien com les necessitats i per fi un es decideix a entrar aquella porta per saciar les seves necessitats i ho fa plenament. La cosa ha canviat i s’ha convertit en un restaurant.

Com podem veure el temps canvia les coses, on abans  tot era vici i corrupció, ara és un lloc decent. Tot perquè un bon dia algú va decidir fer neteja i començar de nou enterrant les velles costums. 

Potser i només potser, aquest canvi es lo més semblant al que necessita el nostre país, fotre fora totes les meuques i macarres que diuen ens governen, començant de zero amb ganes de fer bullir l’olla.