Com a mileurista que sóc, tinc
un company de pis que guanya tres mil euros al mes. Per solidaritat cadascú
posa la meitat del seu sou en concepte de despesa diària. Ara el molt malparit
després de compartir pis molts anys, em diu que marxa, que es vol independitzar
i ser lliure. Quins collons té, per suposat jo m’hi nego rotundament.
Estic fart de dir-li que no el
voldran enlloc a ell sòl, que no se’n sortirà sense mi. No sé com no s’adona de
que sempre que té problemes li deixo diners del pot comú, que pot tornar-me
quan vulgui, sempre i quan al proper mes deixi unes miques més de diners al pot
en concepte d’agraïment.
Tot i així ell s’ha entossudit
que marxa, fins i tot té les maletes fetes, però no ho permetré, l’hi he posat
vigilància, només el deixo anar a treballar i tornar de dret a casa. Me’l
estimo tant que he pensat en pujar-li una mica més la seva quota mensual, per
tal de que m’hagi de demanar més diners per el dia a dia i així vegi d’una
vegada per totes que realment em necessita per viure. Mai m’agrairà tot el que
faig per ell.
De veritat que hi ha gent que
pot pensar així? viuen dins d’una gran mentida? o tenen ganes de tocar els
cataplins?
15 comentaris:
Cadascú mira pels seus interessos.... està clar.
com em sona tot això, el que hem de fer i el que ha de fer el company de pis es marxar ja, peti qui peti
Surrealista! Ai, no, molt realista...
Aquest paio, veu que se li està acabant la bicoca que tenia amb aquest company de pis...No crec que en trobi cap més de tan bona fe!
Bon vespre, Joan.
egoisme. Pur. De quedar-se sol i haver de fer front a tota la despesa. Trist.
Però aquest què es pensa que el seu company de pis és de la seva propietat o què? :( em temo que sí, que això és el que pensen.
Esclaus, ens volen... de la seva prepotència...
Han aconseguit que caiguem tan malament que si pregunten els ciutadans segur que ens volen fora i ben lluny. Però els que controlen els calés ja és una altra cosa, ens odien més encara, però no ens volen deixar marxar precisament per temes econòmics. Avui sentia una entrevista al Wyoming que deia que durant tota la història sempre s'han volgut independitzar les parts riques de les pobres i han tingut oposició, és clar. Només un cas va ser al revés, la part pobra volia marxar. En 48 hores ho van tenir arreglat. Això ho diu tot, em sembla que en faré un post.
De company, te ben poc!
Cal reivindicar sempre la llibertat. I fer-ne ús.
real, molt real, massa real...
això s'assembla alguna situació actual...ummmm
el gran problema és que fora de Catalunya no ho veuen així ni ho volen veure de cap altra manera
El que ha de fer el company d'aquest galtes és tocar el dos tan aviat com pugui. Però està clar que no ens ho posaran fàcil. Ai, vull dir que "no li posaran fàcil"
... estan bojos aquests romans...
"Ara és l'hora", marxem!! M'has posat de mala llet i tot.
De "pagafantas" mai!! ;)
Aii si no tinguéssim humor no ens quedaria res!!
Aferradetes :)
Publica un comentari a l'entrada