La pell que tapa la punta

Quan somies en una cosa i sense voler imagines com amb tota la seva llargada i agafant-t’ho per la base s’enretira la pell avall, mostrant aquell cap arrodonit i brillant que espera ficar-se coll avall, en la seva totalitat si la gola ho permet, al temps que girant els ulls sota el so inevitable de oh.... en vull més. Només et queda esperar, que arribi el moment de ser cridat a la taula de calçots per repetidament pelar, sucar, engolir, llepar i més .....més......més, fins que la teula buida, anuncia que estan apunt de fer acte de presència les botifarres i pa amb tomàquet.

Tot això amanit amb bona companyia, sota un sol radiant i al bell mig de la natura, fàcilment ho podria catalogar d’orgia, en aquest cas gastronòmica però de plaer assegurat.

Amb les piles carregades....molt bona setmana a tothom, hagi o no hagi.....engolit.