dilluns, 21 d’abril de 2014

Dansa de la pluja


-Si no hagués estat per la pluja potser mai hauríem vist que junts estem bé.
-Doncs si, anem tant atabalats a la feina que no veig més enllà de les ulleres darrere la teva taula de recepció.
-Estàs segur d’això, jo diria que més d’una vegada mires un pèl més avall dels meus ulls, no?
-Dona, hi ha dies que costa molt mirar-te només als ulls i al estar asseguda ofereixes unes perspectives difícils d’evitar-hi una ullada.
-T’ha passat mai pel cap que poden no ser involuntàries?
-A veure si és com la desaparició del teu paraigües, que potser no ha estat del tot fortuïta.
-Ja, i ara em diràs que has trucat a l’home del temps per fer que plogui no?
-No això no, però tu no saps els dies que fa que practico la dansa de la pluja, intentant aquest moment.
-I el proper pas quin és doncs? Perquè veig que hi ha molta predeterminació en tot plegat.
-De fet et volia convidar a sopar, però mirant més avall dels teus ulls, he vist en la transparència les teves brúixoles, i no sé si seria millor seguir la seva direcció per donar-hi calor. Perquè deu ser casualitat també que t’hagis deixat la jaqueta al despatx no?
-Potser, només recordo que amb el tam tam de la dansa de la pluja he oblidat els sostenidors, però vaja, si ha de servir per orientar-te benvingut descuit no?
-Doncs tirem enrere, que amb la distracció fa estona que hem passat de llarg casa meva.
-Ah, així no sopem?
-No pateixis per això, t’atiparàs segur.
-Mira que tinc molta gana, potser hauré de repetir. 
-Tens tota la nit........

La meva aportació humida a Relats Conjunts

16 comentaris:

jomateixa ha dit...

tant si plou com si fa sol la inspiració d'en garbí no falla mai!

Elfreelang ha dit...

ha ha ha ets incorregible Joan....quin munt de casualitats aplegades en un dia de pluja! un relat molt alegre!

Carme ha dit...

No hi ha com voler que alguna cosa passi perquè passi, eh? encara que s'hagi d'acumular un munt d'oblits i de pistes claríssimes...

M. Roser ha dit...

I després hi ha qui no li agraden es dies de pluja...Ara en diuen "brúixoles"? Em sembla que enlloc de trobar el nord, de vegades el fan perdre!
Bon matí, Joan.

XeXu ha dit...

I si fes sol, ja hauries trobat una altra manera de portar-la al llit, hahaha! Però molt bona la conversa, perquè me l'he imaginat, una d'aquestes converses trapelles de veure qui la diu més grossa per sorprendre a l'altre, quin és el primer que es quedarà sense paraules davant la insinuació de l'altre. Però aquests dos van forts, aquí ningú no es fa enrere, així que arribaran a bin port segur.

kweilan ha dit...

Un diàleg més que ocurrent!

Sílvia ha dit...

Magistral!

Loreto Giralt Turón ha dit...

S'animen fàcilment, quin parell!

Rafel ha dit...

Comencen la nit ben remullats,potser que quan arribin es tapin...

xavier pujol ha dit...

La humitat de la nit pot ser superior a la del dia.

Fita

Glo.Bos.blog ha dit...

Em sembla que son ànimes bessones, s'han ajuntat la fam i les ganes de menjar.
Bon profit!!!

Joana ha dit...

Van ben entretinguts... amb pluja ho sense!

Bruixeta ha dit...

Segur que tant donava si plovia, feia vent o feia sol, el final era el final i no es podia pas canviar.

Lluna ha dit...

Estic amb la Glo.Bos.blog, aquest parell s'havien de trobar, per força!!!

sa lluna ha dit...

Sí, sí o sí!! ... i no hi ha volta de fulla, quan dos volen no hi ha res que ho impedeixi ;)

Molt bo, com sempre!
Aferradetes :)

montse ha dit...

Hahaha, amb aquesta remullada agafaran una febrada i com a remei, caldrà una bona suada.