Era de sempre molt difícil per
els dos igualar la seva ansietat i, la resultant activitat, que en qüestió de
sexe necessitaven cada un. Molt lluny de
desitjar cap trencament en la relació, a ell li va sortir la seva vena d’empresari
i va deixar anar com aquell que no diu res un: reina, si no pots fer la feina
subcontracta.
Ella emparada en la crisi, va
respondre amb el somriure sota el nas, que no s’ho podien permetre, que la
solució més viable era que treballés tot sol i fes les hores que la seva necessitat
li demanés, ella ja l’ajudaria sempre que.....en tingués ganes.
14 comentaris:
El més probable és que s'ho acabi fent tot sol la major part de les vegades.
ja sabia que jo que fomentar tant l'emprenedoria.....
S'ha de saber ser autònom! hehe
Una resposta molt encertada!! :)
Això és que no li ha parlat dels incentius...
Quan hi ha crisi la vena d'autosuficiència és la més acollida ;)
Bon diumenge!
Bessets ☺
Com diuen els valencians: a fer la maneta!
Fita
Uns solució molt pràctica ;)
Potser sí que era una bona solució la subcontractació, però per les dues parts...Sempre s'ha de mirar la paritat!
Bon vespre. Joan.
Estic amb la M Roser... podia ser bona idea si era d'igual a igual, potser a ella li haguessin vingut més ganes, qui sap?
això si que és una crisi!
L'excusa de la crisi serveix per tot!
Doncs no sé, xò això pinta a fallida i dissolució empresarial... i buscar nous socis.
Doncs no sé, xò això pinta a fallida i dissolució empresarial... i buscar nous socis.
Publica un comentari a l'entrada