L'home que va anar a dormir tres vegades

L’home pare, que vol satisfer el desig dels adolescents de torn a sortir de festa carnavalesca, accepta que ha d’endarrerir la posada en horitzontal per fer temps, doncs en aquest país tenim la mala costum de sortir massa tard.

Cap a quarts d’una de la nit agafa el cotxe i se’n va a portar les dues disfresses al lloc de festa, sort que està a menys de deu kilòmetres, per descàrregar les il·lusions de festa. Amb la primera part completa dirigeix al cotxe al sostre on un llit espera presència, posa despertador i tanca els ulls. No havent passat ni trenta minuts, sonen quatre tons de l’empresa de catorze mil milions, informant de la urgència i necessitat del dni. L’home es lleva, torna agafar el cotxe dirigint-se al lloc on els decibels podrien actuar de desfibril·lador, i això que ho comprovo des del exterior, fent entrega de documentació. Torna a fer un tomb de cent vuitanta graus en busca del llit, potser encara calent. Comprova pel camí l’estat etílic d’alguns que sense preocupació seuen al bell mig del carrer i el vehicle és qui ha de sortejar els obstacles en estat inalterable.

Als voltants de les quatre, l’home es torna a llevar per fer el camí per tercera vegada i  amb l’ajuda de l’empresa de catorze mil milions, pot trobar el punt exacte de recollida i “on time” de les adolescents, comprovant l’èxit de la festa que porten impregnada i content de que el seu estat sigui òptim.

Ara sí, amb pocs minuts l’home que va anar a dormir tres vegades podrà estirar-se assegurant-se que el despertador està totalment desconnectat i que podrà fer cas omís a la sortida del sol, encara que el rellotge intern no hi ha qui el pari.