diumenge, 2 de març del 2014

L'home que va anar a dormir tres vegades

L’home pare, que vol satisfer el desig dels adolescents de torn a sortir de festa carnavalesca, accepta que ha d’endarrerir la posada en horitzontal per fer temps, doncs en aquest país tenim la mala costum de sortir massa tard.
Cap a quarts d’una de la nit agafa el cotxe i se’n va a portar les dues disfresses al lloc de festa, sort que està a menys de deu kilòmetres, per descàrregar les il·lusions de festa. Amb la primera part completa dirigeix al cotxe al sostre on un llit espera presència, posa despertador i tanca els ulls. No havent passat ni trenta minuts, sonen quatre tons de l’empresa de catorze mil milions, informant de la urgència i necessitat del dni. L’home es lleva, torna agafar el cotxe dirigint-se al lloc on els decibels podrien actuar de desfibril·lador, i això que ho comprovo des del exterior, fent entrega de documentació. Torna a fer un tomb de cent vuitanta graus en busca del llit, potser encara calent. Comprova pel camí l’estat etílic d’alguns que sense preocupació seuen al bell mig del carrer i el vehicle és qui ha de sortejar els obstacles en estat inalterable.
Als voltants de les quatre, l’home es torna a llevar per fer el camí per tercera vegada i  amb l’ajuda de l’empresa de catorze mil milions, pot trobar el punt exacte de recollida i “on time” de les adolescents, comprovant l’èxit de la festa que porten impregnada i content de que el seu estat sigui òptim.

Ara sí, amb pocs minuts l’home que va anar a dormir tres vegades podrà estirar-se assegurant-se que el despertador està totalment desconnectat i que podrà fer cas omís a la sortida del sol, encara que el rellotge intern no hi ha qui el pari.

18 comentaris:

Lluna ha dit...

Molt dura és la vida com a progenitor d'adolescents!!! El meu últimament les tornades les fa en taxi (aparaulat, compartit i ple) i així els pares "dormim" una mica més...tranquils :)

jpmerch ha dit...

Doncs, encara t'has llevat hui massa d'hora.

xavier pujol ha dit...

Malgrat els sacrificis, el pare fa bé d'acompanyar els seus pollets per prevenir mals superiors.
Fita

Elfreelang ha dit...

almenys dormiràs pla.....paternitat triplicada

Glo.Bos.blog ha dit...

Ai, quins records!...
Quantes nits en blanc m'hi passat jo, fins a veure sortir el sol, insomne, fins tenir els pollets recollits...
Una lloca és el que sóc!
Agafat-ho amb calma, la vida dels pares és dura.

Sergi ha dit...

Un pare molt sofert. Però tot i que l'home ha donat més voltes que un ventilador aquesta nit, trobo que el rellotge biològic l'ha fet llevar a una hora encara prudent. Deixa'm apostar, les adolescents no s'han llevat a la mateixa hora...

Relatus ha dit...

Buf, Joan, només de pensar en el que m'espera ja em fa mandra

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Buf, i això no s’acaba... que la meva té cotxe propi i segueixes sense dormir fins que no se’ns la clau al pany. Només era un quart de vuit . Et estat de sort.

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... Quins records!!! La veritat es que a tres vegades no hi havia arribat mai, petò dues... Un munt.

Crec que malgrat la mandra val la pena fer-ho.. Jo ho feia i sempre acompanyava el personal amic a qui ningú anava a buscar. Eren viatges ben aprofitats i sempre en treia informació interessant i útil...

Anna ha dit...

Ets un sant :) He de reconeixer que com a filla, algún cop el meu pare també ha donat més voltes que un ventilador pobret però ... ;)

Ada ha dit...

Qué dur ser pare i mare! Però s'entén que així s'evita passar-ho pitjor...

Audrey ha dit...

Segur que l'home pare ho tornaria a fer, aquest anar i venir, tot sigui per tonar a casa les dues disfresses tan estimades. Encara s'ha llevat prou d'hora...:-S

Bona setmana!

M. Roser ha dit...

Suposo que no deu ser fàcil fer de pare abnegat d'alguns adolescents, però tot sigui a fer de bé...
Bona nit, Joan.

Joana ha dit...

Deu ser dur... a mi no em queda una altre que pagar un taxi.
Això sí, dormo amb un ull obert :)

sa lluna ha dit...

Sort vas tenir si no vas confondre el cotxe amb el llit i a l'inrevés ;)

Ets un bon paret, si senyor!!
Bessets i molta paciència.

Marta ha dit...

La conec aquesta història...però nosaltres vam optar que entre les tres amigues o amics compartissin un taxi. Ànims que això tot just comença!

jomateixa ha dit...

Calla, calla! que aquest estiu ja em veig en aquestes circumstancies...
quin mal de cap!!

rits ha dit...

caram, el que es fa per les filles! espero que l'endemà poguéssis descansar!!