dijous, 6 de març de 2014

Teoria de superfície

El dia plujós donava per observar a la gent, jo des de sota el balcó vaig veure com ella venia corrent mig ajupida a refugiar-se sota el mateix aixopluc. No em vaig poder estar de dir-li que la seva posició i velocitat no ajudaven a mullar-se menys, doncs oferia més superfície a la pluja que si caminés en total verticalitat. Aleshores ella va obrir una mica el seu abric mostrant-me l’escot, després, portant-se el dit índex als llavis en senyal de silenci, em va fer entendre que la meva teoria sobre la superfície en aquest cas no era vàlida, ni de bon tros. 

12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un bon lloc on aixoplugar-se. Encara que no hagués plogut.

Fita

XeXu ha dit...

Per què dir qualsevol cosa, si en Xavier Pujol ja ha dit les paraules justes al respecte...

Joana ha dit...

Cal consevar certes parts delicades :)

Bruixeta ha dit...

No tot es pot mullar....

Carme ha dit...

:) A vegades mullats... fan prou de goig, també.

sa lluna ha dit...

Sempre hi ha teories que fallen, millor és la pràctica. ;)

Aferradetes!!

jomateixa ha dit...

Una nova tàctica, esperar sota els balcons quan plou...

Loreto Giralt Turón ha dit...

T'ensenya l'escot i després demana silenci? això no és normal!

M. Roser ha dit...

De vegades la pluja només és una excusa...

Glo.Bos.blog ha dit...

Ara al hivern les gotes cauen fredes. Al estiu va be refrescar-les.

Elfreelang ha dit...

-)))) molt bona la teoria!

Pakiba ha dit...

No debia tenir fred si ensenya l'escot o volia assecar-se??