dimarts, 14 de maig del 2013

Ja ho vaig dir...


Vaig avisar fa uns dies del Temps de Flors a Girona, per els despistats o amb problemes d’agenda encara queda un segon cap de setmana per gaudir del muntatge i com no de la ciutat.
No dic que no siguin manies meves, però malgrat la majestuositat de l’esdeveniment, es noten les retallades envers anys anteriors. Potser per això encara té més mèrit tirar endavant un projecte que porta molts recursos a la ciutat però no directament a qui fa l’exposició.
Aquest any el mèrit, sense cap dubte  per la meva part, són els qui en plena feina de muntatge, uns brètols els van cremar tot el que havien fet, amb l’afegit de penjar un vídeo a Internet de la bretolada. Com que no hi havia temps material de refer el desgavell, varen aprofitar les restes, canviant tot el que havia de ser, per el que realment podia ser. La imatge val molt més que les paraules com quasi sempre, han sabut donar una imatge d’esperança enmig del desastre. Una fet que demostra la força del nostre poble davant les adversitats.



Aquí si que hi ha brots verds, brots que ha posat la gent lluitant contra corrent per que s’ha de continuar tirant endavant, per fer negoci, per crear treball, per sentir-nos vius i com no pagant l’Iva de tots els productes perquè a Madrid puguin fer Temps de sobres.
A veure si aprenen d’una vegada que mentre nosaltres omplim els carrers de flors fent bategar el cor de qui ho viu, ells omplen places on maten toros, retallen jugant amb la vida de les persones o intenten posar altres noms al Català......Senyors, ens podeu frenar, però no aturar.





24 comentaris:

jpmerch ha dit...

Molt bonic tot —menys la bretolada, clar—, però em queda molt lluny per a un cap de setmana. :(

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada la solució trobada, impressiona la capacitat de reacció, i d'una bona reacció en front de la bretolada...

Unes fotos molt maques, Joan.

Anònim ha dit...

Molt bonic tot plegat, Joan. havia vist fotos del cremat, però no m'havien explicat el sentit. A veure si podem anar diumenge vinent :-)

Sergi ha dit...

Molt xulo el teu reportatge fotogràfic. Algun dia hi hauré de tornar, val molt la pena. El que m'ha sorprès és això de la bretolada, n'hi ha que no tenen vergonya ni tenen res.

Sícoris ha dit...

Malgrat l'animalada dels brètols (per no dir-los alguna cosa més gruixuda), us ha quedat una ciutat preciosa. Un bon testimoni en són les teves fotos!

Pep ha dit...

Vaig anar-hi el dilluns i tal com dius, malgrat les retallades, com cada any , val la pena fer una volta per la Girona antiga.

sargantana ha dit...

estic d'acord que van sapiguer trobar una bona solucio al desastre
a mes..t¡agraiexo el recorregut fotografic perque aquest any no hi puc anar

un post, ben perfumat avui

Glo.Bos.blog ha dit...

Genial la reacció davant la bretolada i molt oportú el poema d'Espriu. Impressionant.
Girona m'enamora, i en temps de flors encara més!

Quadern de mots ha dit...

Temps de boniques fotos, gràcies per ensenyar-les.

Joana ha dit...

Hi ha gent per tot, ximples també.
Realment molt maco, ja se vàries persones de Mataró que hi van i m'ho confirmen.
Un esforç de molta gent.

Anna ha dit...

Ja vaig veure com anaves posant fotos a Instagram i em feia una enveja ... ha de ser maquíssim veure-ho en directe :)

Dafne ha dit...

Fa anys hi vaig ser, i em va meravellar.
Els racons de les cases tan ben decorats, i amb tots els detalls tractats amb una gran sensibilitat.
Un plaer descobrir Girona en una setmana on tot era més bonic encara.
Quina colla de "cabrons" perdona, però brètols, queda poc contundent.
Quina llàstima!!! Però no podran aturar-nos!!!

jomateixa ha dit...

Molt bonic.
Ha estat molt bé que fesis el post incloent les imatges del cremat. Una senyora que hi va anar m'ho va explicar i li va saber molt greu no poder recordar el que hi deia. ara li podré tornar a ensenyar.

kira permanyer ha dit...

jo vaig ser-hi l'any passat i vaig pensar que era una idea maquissima per la ciutat. El que més m'agrada del teu post es la força de la gent per refer-se de les desgracies i fer-les positives...
tota la meva admiració per aquesta gent.
una abraçada.

El porquet ha dit...

Girona, preciosa com sempre, a les teves fotos.

Respecte a la bretolada... és que no puc arribar a entendre què els passa pel cap a gentussa així. Després ens queixem que tenim els polítics que tenim... no deixen de ser el fidel reflex de la nostra societat.

Pakiba ha dit...

Has fet un post impresionant i més bé no es podia explicar. Girona m'encanta .

Una forta abraçada

rits ha dit...

moltes gràcies! has fet un post preciós i pels que no ens hi podrem acostar, tu ens has portat.

vaya tela amb lo de la bretolada. S'aplaudeix moltíssim la reacció. Així queda constància i es reindivica i tot.

M. Roser ha dit...

Veig que hi ha uns racons florals preciosos, el que no puc entendre és com hi ha persones(?), que gaudeixen destrossant les coses de tots, només per fer el brètol...
Però els catalans no ens deixem trepitjar tan fàcilment i de seguida ressorgim de les cendres.
Esperem que ara,la pluja, no faci de les seves.
Petonets.

Relatus ha dit...

vaig llegir al diari això de l'incendi però no sabia que havia estat intencionat. Sense paraules. El post, preciós.

sa lluna ha dit...

Un passeig virtual preciós, gràcies per apropar-me una micona més.

Maig, juny i juliol són els mesos "forts" del meu treball i això em fa impossible aquesta visita...de moment, perquè estic segura que hi vindré, és per gaudir-ho de molt a prop!!

Aferradetes!

Guspira ha dit...

Ooooh que bonic! No hi he estat mai a Girona (em fa vergonya dir-ho...) i mai he vist aquesta festa de les flors, tot i que n'he sentit a parlar molt. A veure si l'any vinent hi vinc i conec la ciutat i la festa i la gent i tot, tot, tot...
I pel que fa a la bretolada, jo parlaré sense embuts: penso que qui ha fet això són una colla de cabrons! no em vull ni imaginar el que devien sentir la gent que s'esforça en participar a la festa quan van veure que els ho havien cremat tot... Però saps què? M'agrada molt la capacitat que van tenir de refer-se i m'ha recordat a l'au fènix, que resorgeix de les cendres...

Laura T. Marcel ha dit...

Gironan és maca sense cap guarniment, però amb les flors és un espectacle. Jo hi he anat diverses vegades i sempre ha estat un plaer. Potser diumenge hi torni pq el meu fill hi té una actuació castellera. De la bretolada no cal ni parlar-ne, d'ignorants i mala gent n'hi ha a tot arreu. Al final tot es posa al seu lloc.
Les flors són energia positiva!

Marion ha dit...

Oooohhh!! Deu ser preciós!! A mi que m'agraden tant les flors!!! A veure si em pogués escapar... perquè ja veig que val la pena veure-ho. :)

I perdona però els que han fet això no són uns brètols, són uns autèntics CABRONS!!!!!
No poden tenir un altre nom. :(

cantireta ha dit...

Cards per als brètols, dins dels calçotets i al llit.

Flors per als valents, oloroses i amb tija llarga, que destaquin entre les brosses. I Espriu, que s'encomana.

Si pujo a Girona intentaré conéixe't. Petonets!