divendres, 31 de maig de 2013

Més que un club

Veig com cada any els clubs de futbol  preparant fitxatges escandalosos davant dels nassos de la gent que té treballs a sobreviure.
M’agrada el futbol, com a molta gent, però no acabo de trobar bé aquestes quantitats que es remenen en temps d’ajustaments i retallades arreu. Sé també que funciona com una gran empresa, es fan inversions que desprès generen uns guanys a costa de vendre samarretes, drets d’imatge, resultats o venent un cop acabat el producte.
Els ajustaments econòmics van per llarg, potser ara seria hora de deixar de fer aquestes inversions i continuar amb el que havien començat alguns, apostant per la gent d’aquí, acabant-los aquí i no cedint-los per tenir minuts.
No hi hauria d’haver cap carrera econòmica i menys amb la gent de Madrid. Ara començaria a ser hora de canviar el sistema, un sistema que tardarà anys a quallar però cal que algú marqui  el camins del futur. Un futur amb humilitat i no circulant amb Ferrari en ple barri de faveles, un futur on comptin una mica més els valors humans, un futur més esportiu on no calgui sacrificar altres esports per donar-ho tot a un de sol.
Perquè no fer-ho nosaltres que som més que un club? Un cop s’ha guanyat tot, perquè no es pot demostrar al mon que hi ha un altre manera de viure l’esport? Un altre manera que no cal inventar-la, és simplement tornar als inicis, tal com estem fent les persones que encara restem normals.

Serà impossible, ja ho sé, però ho havia de dir.

14 comentaris:

Carme ha dit...

No estaria gens malament no... que comencessin a posar seny...

Joana ha dit...

Jo ho trobo del tot inmoral.
Però poca gent em dona la raó...

Pep ha dit...

No saps fins a quin punt estic amb tu

XeXu ha dit...

No n'hi ha prou amb guanyar-ho tot, s'ha de guanyar tot cada any. I ja saps que d'això en som responsables tots, els que posen diners, els que els reben, i tots els aficionats i socis. I sap greu dir-ho, ja ho vaig comentar fa uns dies no sé on, però és per la pressió que posem nosaltres que la dinàmica del futbol ha passar a ser la d'un esport d'equip a un negoci rodó. Hi ha un esport, però els beneficis que dóna són tan grans que és fàcil oblidar els seus valors i els seus orígens. Per comprovar el que dic, només has de comparar el futbol i altres esports del nostre país. A la majoria d'ells se'ls fa un cas relatiu, o directament cap cas. I en aquests altres no es mouen unes quantitats de diners ni remotament semblants! Ni al bàsquet, que seria el segon en importància, ni en handbol, ni en cap altre. Que el Barça tingui seccions vol dir que hi inverteix més diners del normal, però els altres equips que no són el Barça tenen pressupostos molt més ajustats. A més gent que segueix l'esport, més negoci, i així anem. Nosaltres mateixos hem centrat l'atenció al futbol, i sobretot en els èxits dels darrers anys. Ens podem queixar, ens pot agradar més o menys, però si ara agafem tots i comencem a passar del Barça, ni al camp, ni als bars, ni enlloc, ja veuràs com en pocs anys la cosa ja no està tan descontrolada com ara.

Laura T. Marcel ha dit...

Ja podria llegir això en Sandro Rosell i aplicar-se el "cuento". Em fa gràcia aquesta partida que les grans empreses destinen a RSC (responsabilidad social corporativa) i què hi camuflen aquí dins, total per obtenir-ne algun altre benefici fiscal o d'altres tipus (feta la llei, feta la trampa). Els hi hem de fer saber tot això, encara que no sigui fàcil em de sembrar la llavor i anar regant-la fins que germini, no?

artur ha dit...

També comparteix-ho la idea !
No estaría gens malament invertir en la gent d'aqui i promocionar-la...tot una mica més repartit , potser no donaria tantes copes a uns, si no més valors a tots.
Bon cap de setmana !

Elfreelang ha dit...

tens raó o si més no hi estic d'acord....un dia faré un post sobre el que està fent el Rossell amb la Fundació....ha liquidat la xarxa de centre solidaris des que és president...

Glòria ha dit...

No m'agrada ni el futbol ni tot el que l'envolta .-(

Marion ha dit...

A mi m'encanta l'esport i en practico diversos amb assiduïtat. Ara bé, sempre he dit que m'encanten tots els esports i el que comporten menys un, que és el futbol. Odio profundament les quantitats immorals de diners que mou i odio profundament que en tots els medis de comunicació es parli a tothora de tot el que envolta el futbol. :(

Sergi ha dit...

Considero que és una mica "progre de saló" estar en contra del futbol perquè "mou molts diners". Més si ens estem queixant de l'austeritat i les retallades, que no és més que la conseqüència que l'Estat "mou menys diners que abans". Si l'Estat mou menys diners que abans en part és perquè els principals actors econòmics (entre ells els clubs de futbol) mouen menys diners que abans.

Tant el Barça com el Madrid són multinacionals molt potents que, al mateix temps, aporten molt a la marca Barcelona i a la marca Madrid. Posen ambdues ciutats en el mapa i això repercuteix al sector turístic i també a fires, congressos, quan vas a vendre a l'exterior, etc.

Entendria aquest plantejament si parléssim de diners públics. I és cert que es pot entendre que hi ha una certa subvenció encoberta o no a alguns clubs de futbol. També són moltes les empreses que passen per problemes i que poden salvar-se amb algun ajut públic i amb això evitar un desgavell econòmic d'un sector o regió. Aquí hi hauria molt a discutir.

Dit això, estic d'acord que en Rosell està posant en risc (per no dir que se'ls ha carregat) els valors del Barça, el ser "més que un club". Tinc la sensació que no s'aposta tant per la Masia, que a més d'aportar bons jugadors (Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué,...) també els forma en valors i en identitat. A més, no entenc com no s'ha aprofitat el cas de l'Abidal per projectar la imatge de club amb valors (superació, força de voluntat,...). Per últim, tampoc m'agrada el patrocini de Qatar. tot plegat acosta en Rosell al model Florentino que, a sobre, ha demostrat ser un fracàs esportiu i un bluff econòmic.

Glo.Bos.blog ha dit...

Futbol = negoci...i la pela és la pela.

M. Roser ha dit...

Estic d'acord amb tu Joan, crec que tant dispendi és immoral, però també ho estic amb el Xexu, ja que penso que tots els afeccionats també tenen la seva part de culpa...I també amb en Sergi per això de l'Abidal i per la Masia( uf, semblo un tres en uno).
Crec que no hi ha una solució fàcil...
Bona nit a tothom.

Loreto Giralt Turón ha dit...

No m'agrada el futbol i considero indignant la quantitat de diners i la importància que se li otorga. Però el Barça no és l'excepció. Consentirien els aficcionats no guanyar tants partits (o fins baixar a segona) en pro de fitxar gent de casa (bons i no tant bons)? Amb el tema de l'Abidal s'ha vist clar que el Barça no és més que un club, sinó una empresa com totes les altres, que busca només beneficis. I ho entenc eh... el què no m'agrada és que se li vulgui adjudicar altres valors que no té.

sa lluna ha dit...

De mi no tenen ni un euro, ja saps que el futbol no m'agrada i crec que un dels motius és aquest, les xifres astronòmiques que es manegen, quan hi ha moltíssima gent que ho està passant malament. Considero que l'esport és això, competició i no negoci.
El meu fill va jugar a bàsquet durant uns anys (pagant els pares tot) i quan els va venir de gust van treure equips i tots al carrer. La il·lusió dels nens a prendre vent i els diners gastats pels pares esfumats.

Vaig endarreriiiiiiida!! ;)
Bessets!!