He estat rumiant molts dies com fer-te entendre que m’agradaria anar
a veure aquest concert, dels que considero els meus ídols.
Sé que ets un garrepa per
aquestes coses, potser per això, m’has descol·locat tant quan m’has dit amb una
mirada trapella, que no sé exactament el que vols, allò de: Tot és negociable...
Ara mateix no sé
si vull anar-hi
o encara m’has fet venir més ganes.
15 comentaris:
Bé, deu haver-hi temps per les dues coses, no? Sembla la millor opció! ;)
Tots sabem que depenent de com, a l'hora de fer comptes no sempre es reparteixen els diners a mitges, però sempre se sol quedar en paus...
Jo, si haig de pagar, pago, però als garrepes, ni aigua! Perquè si ho són per a una cosa, també ho són per a les altres. ;)
De vegades, les negociacions empitjoren les coses.
No se jo... segons amb qui!
Primer el negoci, després el concert ;-)
Primer una cosa i després l'altra, o a l'inrevés.
S'ha de mirar si els negocis són favorables, sempre es pot fer un pacte...
Més ganes, més ganes, a veure amb què pretén negociar! PS: hi haurà segona part? ;)
Doncs que negociïn, i després al concert!
És clar que els garrepes solen voler cobrar un preu abusiu
No abandonis, sigues persistent i aconseguiràs el teu somni.
Continua insistin,quant t'agrada una cosa no tens que deixarla i a més un concert sempre es una alegria anar.
Sent un 69 dels teus jo crec que el negoci li sortirà rodó ;)
Primera part concert, segona... improvisació?
:*
D'això se'n diu una negociació win to win!
Publica un comentari a l'entrada