dimarts, 21 de maig de 2013

No tens pèrdua



Lluny de fer servir les noves  tècniques de whatsapp per enviar massivament  emoticones de tot tipus, fins a rebre algun somriure que doni peu a conversa virtual, sóc dels que prefereixen lluitar a primera línia, en algun bar de moda, on cada vegada és troben més ànimes solitàries, pendents de la seva extensió tecnològica alimentada de consum de dades.
Va costar que m’acceptessis la primera copa, de fet  era aviat i em vaig posar el llistó molt alt, semblava impossible que no estesis esperant a ningú. Les copes varen anar caient al ritme de la conversa cada vegada més interessant, tocant tots els temes i demostrant que eres una persona que valia la pena de conèixer més a fons, o fins el fons si es donava el cas.
Les hores es varen fer curtes, eren les cinc de la matinada i em vares convidar a casa teva, però no la primera nit. Vine demà a les dues a dinar, alguna cosa prepararé, de fet les postres ja les tinc pensades, em vares dir.
Vaig estar impacient el que quedava de nit, amb l’adreça a la butxaca i una ampolla de vi em vaig presentar a l’adreça. Quina presa de pèl, em vares dir que no tenia pèrdua, segon pis primera porta, quins collons en aquesta comunitat deuen estar tots igual de penjats. Però jo no desisteixo, agafo seient al primer graó, destapo l’ampolla de vi.....i tard o d’hora sortirà, encara que sigui a l’hora de les postres.

Una aportació a Relats Conjunts

24 comentaris:

Pep ha dit...

Jo crec que fas be d'esperar, tard o d'hora sortirà.
Però potser sense postres...

Jpmerch ha dit...

Quan se't vagen passant els efectes de l'alcohol veuràs com només veus una escala. Ara el mal de cap no te'l lleva ningú.

Sílvia ha dit...

Quan ho trobi possiblement el vi no li deixarà veure res, ni les postres ni la sortida! En aquests casos un whats és molt útil, hehe :)

Carme ha dit...

Sortirà a buscar-lo segur... ella ja sap que tothom s'hi perd per aquí! :) No crec que tingués mala intenció... :)

XeXu ha dit...

Vaja, va donar l'adreça, però en aquest cas era com donar un telèfon fals. Jo aposto perquè se'l volia treure de sobre i en veure el garbuix de casa seva seria impossible localitzar-la.

Loreto Giralt Turón ha dit...

"Encara que sigui a l'hora de les postres" o "precisament quan sigui l'hora de les postres"? Ja saben el que es fan, aquest parell

sargantana ha dit...

vaja..la del segon?
res..res..
tu i el vi podeu pujar fins el quart

...t'espero

jijijijij

Glòria ha dit...

Genial Garbí! Jo 4t, 2a, puges?

Joana ha dit...

je je je... magnific.

McAbeu ha dit...

Paciència, que tens raó que més tard o més aviat baixarà per una escala o altra... el difícil, però, és encertar l'escala. :-D
Molt bo!!

Núria Pujolàs ha dit...

ha ha ha...les postres ets tu, a l'escala...;-)

sa lluna ha dit...

Sembla que et se'l rifen, doncs res a la cua!! Sé que pots amb totes!! jajjaj

No t'adormis amb el vi!! ;)
Bessets.

montse ha dit...

Al veure la teva persistència, t'invitarà a fer postre.

Marion ha dit...

Tenint en compte les possibilitats que presenten les escales, potser acabarà apareixen algú millor que la teva cita. Ja saps que les coses no passen mai perquè sí.
Obre bé els ulls i tots els sentits, que no s'escapi!!

M. Roser ha dit...

Vols dir que no et va enredar? segur que es pensava que et perdries...

Rafel ha dit...

ui, ui, em sembla que et va crear unes expectatives...

Glo.Bos.blog ha dit...

Ja fas bé d'esperar assegut...
Em sembla que t'han aixecat la camisa.

Aniquiladora ha dit...

I un whatsapp dient-li: "noia, surts o em prendré l'ampolla de vi tot sol". Hagues funcionat. I tant que si.

Petons.

Teresa ha dit...

Val més que tornis a casa a dormir la mona.

Pakiba ha dit...

Jo com diu la teresa, val més que tornis a casa a dormir la mona,jejeje

jomateixa ha dit...

Molt bo.
Jo també diria que això no pinta massa bé,però l'esperança és últim que s'ha de perdre.

totvedudol ha dit...

per una vegada que li faria un bon servei el mòbil...

Elfreelang ha dit...

ja ja molt bo! i si prova amb un gps?

El porquet ha dit...

Dempeus Garbí, boníssim! M'encanta aquesta persistència del personatge, d'altra banda, tan garbiniana!