Sempre he dubtat quin dels dos és
millor per mi, un és molt guapo i atén, l’altre molt intel·ligent i emprenedor.
Després d’estar sortint amb ells
més de dos anys, en secret i per separat, ha arribat el moment de decidir-me.
Ara no sé si em caso amb el guapo
i m’ho faig amb l’emprenedor o al revés.
El que tinc clar és que em quedo
amb els dos.
25 comentaris:
Ha fet la millor elecció de la seva vida, quedar-se amb els dos! Els detalls ... pot jugar-s'ho a cara o creu, jejjeje
Nanit Joan!
"dos mejor que uno" com els petits suissos! :D
Ara, que crec que millor que no es casi, s'ho pot fer directament amb els dos...
Si són tan perfectes, el que ha de procurar és que no s'arriben a conéixer, no vaja a ser que s'agraden entre ells i...
Al menys té clar el que no ha de fer.
deixar-ne un.
Ara si jo pogués triar, seria el guapo i no em casaria amb ella.
Bona nit, Garbí.
Em sembla que això de triar no ho tenia massa clar, eh? Bé, es fa la tria a la seva manera, ja és ben cert...
Les decisions sempre són difícils.
Si així li funciona perquè complicar-se la vida?
m'agrada la gen que te les coses clares
jejejej
nanit
Dificil tria, sort que ho té clar!!!
Bona nit!!!
que ho digui a tots dos i serà més fàcil organitzar-se ;)
"Sempre he dubtat quin dels dos és millor per mi, un és molt guapo i atén, l’altre molt intel·ligent i emprenedor." (Garbí)
I per què el "guapo" i atén no ha de ser intel.ligent i emprenador també?
I per què l'intel.ligent i emprenador no ha de ser "guapo" i atén també?
Jo jo jo, no fa gaires dies m'han explicat una història similar, la cosa i si les altres dues parts a l'assabentar-se del "trio", s'avenen al tracte...
Sempre em sorprens ;-)
Que bo, Joan, sempre preocupant-nos per triar i de vegades ho podem fer més fàcil, heheh
Uff... molt complicat.
Però com sempre, dones en el "clau".
Que no se m'enfadi ningú però de vegades succeeix que, per tenir l'home perfecte, has d'ajuntar a dos o més... Com deia aquell acudit, els que vulguis però que no es coneguin entre ells.
Sort té ella que té per triar! I està clar que aquí l'amor, el romanticisme i tot això no té cap rellevància.
A veure i per que triar?
Jo em quedaría amb els dos. ( si pogues clar)
De moment no existeis la bigamia en aquest pais oi?
Ptns
no hay dos sin tres... ;-)
com en aquesta vida tot caduca.. primer un i després l'altre..no fos cas que li caduquessin alhora!:)
Si no cal triar no cal trencar-se més el cap!
molt millor dos que un!!!
Ves no li passe com als del meu conte que tenia 3 :)
http://365contes.blogspot.com.es/2009/08/62-sevilla-madrid-barcelona.html
bueno bueno... ho tinc claríssim! segur que el guapíssim aquest du un lacoste groc i uns texans dolce & gabbana.. no? doncs decididíssiiiiim...
ah! tens un bloc molt xulo saaaps?
No se que dir-te, quan l'amor se'n vagi i ells es quedin, ja veurem si dos no seran massa...
Aprofita ara que et ponen totes, perquè quan la cosa pinti bastos els problemes també seràn dobles. Però de moment, que te quiten lo bailao.
Ai, aquestes decisions ...Esta segura que casar-se es el que li convé?
Doncs la veritat, perquè escollir si els pots tenir als dos, no? Que es casi amb el que té pasta!
Publica un comentari a l'entrada