Allò de
políticament correcte crec que ja no té massa sentit.....doncs vist el panorama
crec que no queda res dins la política que sigui cert o no estigui podrit.
Quedo
meravellat del aguant que tenim els humans, que trepitjats, humiliats i
fent-nos pagar el que no ens pertoca, encara ningú ha fet una bestiesa o s’ha
pres la justícia per mitjans propis. Crec que a hores d’ara encara estem en
període d’escalfament i el pitjor està per arribar. Hem aguantat quatre anys de
mentides, incertesa, canvis i més mentides. Fins quan?
Ningú ho sap,
ni ells, ni els que vindran, mentrestant ens entretenen amb denúncies,
retallades, guerres verbals, desnonaments, rescats, corruptes i ex
corruptes.....però cap solució, ni una.
Ara amb la nova
recepta PP el poder adquisitiu nostre baixarà.....a qui se l’hi acut que amb
això solucionarem alguna cosa, si el que fa moure un país és que el diner
corri, apart de que no generen confiança i l’únic que puja son els interessos
que hem de pagar per salvar bancs.....Estem al límit, ve un hivern molt cru,
deixem-nos d’històries i vivim l’estiu, canvieu les onades de males notícies
per onades del mar, cerqueu una mà on agafar força i vivim avui que demà no el
podem decidir massa....ens l’imposen.
No hem de
permetre que ens enfonsin anímicament, ho hem d’intentar.
Val més l’orgull
d’un fracàs que la recança de no haver-ho intentat.
Fem una llista
de coses que no costen diners.....viables, agradables i sense iva, n’hi ha moltes.
Eh....de tant
en tant un apunt seriós, me’l puc permetre no?
16 comentaris:
M'agrada això de fer una llista de coses que no costin diners, que siguin viables, agradables i sense iva...
- Passejar mirant els diferents tipus d'arbres que anem trobant pel camí.
- Posar vells cassettes i CDs de fa anys i somriure.
- Rellegir un bon llibre.
- Llegir blogs.
- Afegir una llauna de tonyina a la pizza de formatge congelada del Mercadona... queda genial! (bé, costa diners, però poquets i bé s'ha de menjar)
-Passejar
-Cantar
-Ballar
-Fer dinars on tots portem un plat
-Llegir
-Escoltar música
Eis m'ha agradat el consell de l'Assumpta per la pizza.
-I somriure, somriure molt, es barat i alegres el dia a qualsevol...
Un apunt seriós i molt encertat.
Totalment d'acord Garbí, s'ha de sortir d'aquest cercle o tot s'enfonsarà.
M'has fet pensar en el títol d'aquell acudit que la velleta deia: "todo sube menos lo de mi marido" treient els colors a que l'atenien, i ella es referia a la pensió...
Veus el que passa? Un dia que tu estàs seriós...
Tens tota la raó, amunt els anims i a lluitar. Les coses que no costen diners són les que tenen més valor.
Ahir a Girona hi va haver una manifestació que va aplegar un munt de gent. Gent gran, gent menuda,gent de totes les contrades. I el que em va semblar és que tots eren molt conscients del que ens ve ara mateix.
Que ja en tenim prou de lladres i mentiders, i que em de canviar el sistema.
Tothom parla de crisi, i tots sabem que és un invent per amagar la cobdícia dels que volen portar les regnes del poble.
Crec que em de fer un esforç, no econòmic que aquest ja el fem, un esforç per tornar a trobar els valors de la humanitat.
Garbí, paro ja d'escriure...
tens tota la raó, estic segur.
M'encanten totes les teves entrades, també les serioses.
I aquest tema, suposo que com a molts, em treu de polleguera.
Crec que no fem res del que hauriem de fer. Ens estan donant per tots costats i restem imcomprensiblement passius. Ja sabem que els nostres polítics són lladres, mentiders, delinqüents i psicòpates i sobretot sords i cegs i les nostres manifestacions se les passen per l'arquet, com deia el meu avi. Hem de fer accions més contundents. A vegades penso que fins que algú que estigui molt al límit agafi un arma i en peli a algún no hi haurà cap punt d'inflexió. Ja sé que és fort això que dic, però és que ens estan portant molt al límit. I jo ho dic, però se que hi ha molts més que ho pensen. De fet tu ho apuntaves una mica també. I després d'això, si, intentem viure el present que és el que tenim.
Amb la frase lapidària que cites estic totalment d'acord, però penso que estem encara en la fase de no haver-ho intentat.
Uff, perdona'm, però és que estic fent teràpia!
Bon estiu vora les ones del mar o sota l'arbre vora el riu a la muntanya.
Fixa´t! fins i tot els teus apunts seriosos tenen el seu puntet, ens fas pensar que encara no tenim res perdut i que hi ha moltes més coses per somriure cada dia...
I després de la llarga llista de coses que t´han deixat, jo hi afegiria...
AMOR!! en el sentit més ample, i en el que estàs pensant, també ;)
Molt bon dia, Sr. Gasull!!
Hi ha moltes coses que no costen diners (de moment).
La natura és inesgotable per gaudir i observar i contemplar i quedar-se embadalit.
Les persones també... inesgotables.
Com els somriures, com l'amor i l'amistat.
LListeta de coses d'aquests últims dies:
Sortir a caminar una hora al matí quan encara fa fresqueta.
Escriure coses que tinc ganes de dir...
Xerrar una estona amb la meva filla i veure els nens.
Llegir blogs.
Escoltar la música que més m'agrada.
Estar amb els amics.
I com diu la Ventafocs, sobretot somriure.
Tots i totes trobaríem coses que encara podem fer sense que ens costi els diners, i moltes serien coincidents. I d'aquestes coses no es faltaran mai per gaudir o descobrèixer perquè, malgrat alguns exemplars de fàstic, continuem sent persones.
El més important no és només fer aquesta llista sinò lluitar perquè el desànim no se'ns instal.li a sobre...llavors sí que estarà tot perdut.
No hem de permetre que ens desanimin no no i no....estarem més pobres i més fotuts però mai desanimats!!! a fruir amb les coses senzilles i gratis de la vida...
No hem de permetre que ens ensorrin, tot i que fan el possible per aconseguir-ho.
Gaudim de tantes coses bones que tenim a l'abast i que son de franc!
(I millor no donar més idees, que encara ens las faran pagar! :(
Llegir, caminar, descansar, riure, tot això encara no pota IVA i t'asseguro que són productes de gran luxe..amb la frase que has escrit m'has fet pensar en el val més morir dempeus que viure agenollat. Joan diuen que qui resisteix guanya, a veure si resistim tots plegats. Fa anys que el nostre poder adquisitiu està baixant.....
Tens raó, això és ben cert.
Cap país pot animar la gent a gastar i remuntar, si la solució és apujar els preus..
Hi ha moltes coses que no valen diners, però també hem de pagar d'altres que no ens queda més remei.
Ja pateixo per la llista de llibres del meu fill...
Un post seriós però perfecte.
Ja fa dies que faig llistes d'aquestes que no costin diners, i n'hi ha més del que ens pensem.
Ah! i vigila a veure si amb les pujades el teu 69 acabarà perdent el sentit.
Ja ho deien a Joc de Trons que s'acosta l'hivern. A veure què ens espera, però cada vegada ens cobren per més coses. El pitjor del cas és que res no ens torna. Som nosaltres els que hem de salvar el cul al país, quan els nostres polítics i els que manen de veritat, els que tenen els diners, són els que l'han enfonsat? Anem llestos. On paren els diners. Si fa un temps n'hi havia, ara per què no n'hi ha? No diuen que la matèria no es crea ni es destrueix? No em diràs que els diners contradiuen les lleis de la física!
Publica un comentari a l'entrada