A la pobreta Gabriela, que no
sabia com pagar al dentista, per treure-li aquell dolor tant punyent de la
boca, va tenir una pensada.
Vestida amb l’escot més atrevit i
generós que tenia, junt amb la mini faldilla a dalt de tot, es va presentar
somrient a la consulta.
Negociaria el preu, un cop
estirada a la butaca.
21 comentaris:
Doncs poca conya... que amb un iva del 21 poca gent podrà arreglar la seva boca.
Jo lo del escot... encara :)
Vols dir que té mal de queixal, aquesta pacient??
Aquest 69 em sona!???
Molt bon dia!!
Que vigili que amb aquest escot vertiginós no li acabi traient el queixal que no toca!
bona memòria te sa lluna, és una adaptació d'un escrit que vaig fer per participar no sé on i l'he volgut incloure.....;)
Molt enginyosa, sí. Però el que ha dit el Porquet m'ha fet pensar una mica... millor acabar una tasca abans de començar l'altra. Abraçadeta!
Sembla la epoca de la post guerra... i si es home? que fara pobret meu?
Pot ser que en comptes de treient la cosa acabe ficant
Tal i com estan les coses, haurem de recòrrer a l'enginy per anar al dentista....i moltes coses més.
Veig un problema si una considera que ni les faldilles ni l'escot li cauen massa bé.
Tot són maneres de negociar, i aquesta és una que li pot sortit gratuït.
Pràctiques de lliure mercat, no?
Tothom se les ha d'arreglar com pot, en aquesta vida... a veure si es comporta, aquest dentista!
Home pot ser una bona pensada però si no estem "bones" què farem amb els queixals...com abans lligar un cordill a l'extrem d'un tren o d'una porta?
Ep! a mi també em sonava...
Estic amb Elfreelang, per treure rai. Ara que quan ens n'haguem de posar de noves ja serà una altra cosa.
està prou bé això... així potser al sortir del dentista enlloc de menys diners en tindrà de més!
Si la crisi ens ha de servir només per a pagar amb carn... no anem bé!
I si el dentista ja n'està tip de veure escots?
no em donis idees
Això de pagar amb espècies és una pràctica molt antiga. ;)
No sé si això entraria dins els anomenats "bancs de temps" en tot cas si es un pagament en espècies com diu la Glo.bos.blog, ja ve de lluny. Espero que d'una manera o altra arregli aquests mal de queixal...
Sens dubte, la butaca donaria una magnífica perspectiva al dentista. Probablement el negoci sortirà rodó.
Publica un comentari a l'entrada