Impotències

N’hi ha de molts tipus: de polítiques, de sexuals, de feina.........i totes tenen la mateixa cosa en comú, que no hi pots fer gaire res per solucionar-les.

La meva.....sense cap més circumstància que la del propi auto fracàs, és amb l’obrir bosses de plàstic. Una tonteria, si ja ho sé, però abans quan els mercats anaven amb bosses, la caixera m’havia obert quatre bosses i jo encara m’estava ensalivant els dits intentant la primera. Acceptant la derrota i amb un somriure, agafava les obertes amb tanta facilitat.

A hores d’ara sembla que el problema hauria d’estar solucionat, però no, n’hi ha unes altres de molt pitjors.....les de deixalles, grosses, enrotllades i maleïdes per mi.

Amb tota parsimònia i respirant a fons, agafo amb tranquil·litat el rull i trenco per la sofisticada línia de punts, després començo per una de les cares cercant on coi té el forat, aquesta no, aquesta tampoc, vaja aquesta tampoc, serà la última?...Tampoc.....grrrrrrrr. Tornem a començar: quatre voltes més i sense èxit. Al final, cap cot vas en busca d’ajuda mostrant amb ulls de pena la bossa.......una bossa que t’obren davant dels teus ulls en un sospir. El mateix sospir de mala llet que t’entra, al temps que acceptes la teva impotència i, promets que no et tornarà a passar. Sort que de tant en tant arriba  algun rull amb la cinta delatora de tancament....allà sóc un crack, l’encerto a la primera.

I mira que n’hi arriba a haver de coses que les obro a la primera.........

Bona setmana a tots/as.......i molts de somriures sense IVA.