diumenge, 29 de juliol de 2012

De km 0


No és que em vulgui jo ara comprar un cotxe ni molt menys, doncs tal com estan les coses més aviat ens caldrà una bicicleta de segona mà.
Em refereixo al que ja fa temps que s’està fent amb els anomenats aliments km 0, també associats a  l’slow food i que es caracteritza per consumir aliments de proximitat. Encara que sembli estrany també hi han coses que m’agraden slow.
Tot plegat pot semblar un altre estratègia de mercat per incentivar al consumidor, però al mateix temps hi ha una oferta molt temptadora de consumir els productes de la nostra terra, ajudant si més no als nostres i perquè no dir-ho deixar de donar negoci a qui tant malament ens tracta. Boicot al cava? Nosaltres farem boicot a tot el que puguem.
També val a dir, que de passada la qualitat serà molt millor si el producte s’estalvia  unes quantes hores de transport i manipulació.
I la tercera avantatge que veig, es el fet de que potser estem donant una mica més d’importància al que ens posem a la boca, cosa que sempre s’ha de sospesar, ja ho sabeu. Potser, mica en mica ens fixarem més  en aquests  detalls, i quan ens n’adonem, la nostre mentalitat haurà canviat cap a uns altres valors.
Quan feu una mossegadeta.......feu-la a prop, on més us agradi, però aprop.

18 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Això de la mossegadeta ben a prop m'agrada, ja sé on la vaig a fer.

A veure si tinc sort: Carinyet!... vine cap ací!

XeXu ha dit...

D'acord amb les teves tesis. L'únic problema que hi veig és el preu. Ara mirem d'estalviar el màxim, i en aquests moments jo ho necessito força, així que hauré de sacrificar qualitat per butxaca, i això, segurament, implicarà també tancara una mica els ulls a la procedència del producte.

Thera ha dit...

Jo també estic que el problema és el preu. Prop de casa han obert un petit càtering, molt íntim, molt natural, amb cuina ecològica i basada amb producte de proximitat. És caríssim. Només apta per dies mooolt especials...

khalina ha dit...

Sempre seria millor menjar productes propers i de temporada, però com no tinguis el teu propi hort, la veritat és que el tema preu és preocupant.

Ssshhh ha dit...

Ja m'agradaria seguir aquest corrent, però tal com diuen per aquí, sembla mentida que estalviant-nos transport i manipulació la meitat d'aquests productes siguin molt més cars, així que ho anem trampejant, quan la mama me'n dona de l'hort...YUPI!!!! I si no doncs a l'oferta del super, sigui d'on sigui.

sa lluna ha dit...

M'estic plantejant sembrar un hortet al balcó, com que no tinc carinyet a prop per una
mossegadeta...aixó, les verdures a casa i la carn i el peix fora. ;)

Bona nit!

Joana ha dit...

Estic amb tu, i ho intento.
Però amb segons quines coses... no arribo, massa cares.
Potser ja no mossego com abans? :)

belkis ha dit...

Sí, curiosament el que tenim més a prop acostuma a ser el més car i en canvi, allò que ens vé "d'allende de los mares" acostuma a estar més be de preu, jo diria fins i tot, que més barat si ve de més lluny ( si no, pregunteu-li als xinesos).
No es potencia gaire el mercat de casa. En temps de crisi severa, ens hem d'acomodar la butxaca al que podem.

Sílvia ha dit...

Estic completament d'acord amb tu, cal vigilar què ens fiquem a la boca. Les coses cares de vegades surten barates. Prefereixo menjar poc i de qualitat (i tinc una bici de segona mà, tot són prioritats).

Dafne ha dit...

Però estem passant una època on tot és massa car; les mongetes verdes, per exemple que es paguin a 6 o 7 €/kg, fa que et rumies dues vegades el què compres, i de vegades, no és el que tens més a prop.
Tot haurà de canviar!!!

Ferran ha dit...

Si juguem tots les cartes amb intel.ligència, hi guanyarem tots sense dubte: els productors nostrats no inflant els preus de manera desorbitada (tot i que, com en tota cadena, ells no en són els únics culpables), i nosaltres jugant al Km. 0 tant com sigui possible. Jo m'hi he apuntat fa temps...

kira permanyer ha dit...

La situació economica ens empenta a consumir el més economic, vingui d'on vingui. Jo no se com va tot plegat, però que sigui tot tan car fins i tot quan compres directament al pages (com aqui a Vilassar he fet alguna vegada) no ho puc entendre... a vegades em sento tan enganyada com els que rebia la iaia de Fabada Asturiana.... no se, jo tinc familia nombrosa. No puc pagar el kilo de tomaquets del maresme a gairebé 5€ el kilo... no puc.

Elfreelang ha dit...

I tant hem de vigilar que ens posem a la boca....! jo m'estic pensant conrear ni que sigui uns raves en un test...

Glòria ha dit...

Sempre amb les dents preparades per a mossegar en Garbí, de vegades ens haurem de conformar amb una llepadeta, però...

Drapaire de mots ha dit...

Ben a prop, tant a prop com l'hort que tinc a la terrassa ( que no dona per gaire, però una fa el que pot ; ) ) i els pollastres que cria el meu pare amb l'ajuda de la meva germana i que entre tots preparem per cruspir-nos, les patates del camp de darrera la casa.... això de viure en un poble te les seves GRANS AVANTATGES... : )))

Pakiba ha dit...

Gràcies Joan per els teus anims de que en posi bona aviat, tinc una temporada una mica "birria", pero espero que aviat pasi.

Una abraçada ben forta.

Laura T. Marcel ha dit...

Jo les incoherències dels preus no les entenc. I està clar que com el que cultives tu no hi ha res. Tinc sort de poder disfrutar de tant en tant de la veredura de l'hort dels pares i no els productes que compres a les botigues i que no saps d'on han sortit perquè no tenen gust a res... però en el tema preus no hi ha explicacuió raonable. I nois, jo no tinc sou de ministre.

rits ha dit...

benvingut el km 0!
Això si, ens comporta feina. Feina de dedicar temps a mirar, a estar atents i tb que no s'aprofitin amb preus doblats.

Fa temps que hio intento, com comprar productes de temporada, sobretot en la fruita. Xò de vegades encara cau alguna temptació fora de temporada.