-Has vist el paio que ens dóna la
conferència? fa poc el vaig trobar en una festa, ens varem animar, anàvem molt
sortits, l’alcohol desinhibeix, ja se sap. És una bèstia d’home, amb poca estona
va repetir vàries vegades, vaig quedar exhausta. No sé si es recordarà de mi?
-De tu no sé, però de mi segur,
quan acabi la conferència el primer que faré es demanar el divorci.
22 comentaris:
Genial! jajaja. Els teus 69´s no deixen de sorprendre'm.
Bones raons i bon moment per demanar el divorci, sí senyor.
Bona aquesta! Potser és dels millors que t'he llegit, molta mala bava, però també molt ben pensat!
Glups... quin ensurt!
Boníssim! I no és una historia inversemblant, a vegades fent confidències amb desconeguts t'arrisques a ficar la pota.
Molt bo!!! Hauries de recollir els relats en un llibre, Garbí!
Molt bo, Garbí.
Genial.
Pobre home, no es pot ser tan bo al llit.
Molt bo, garbí...
Callar... Bo, refotudament bo.
...jeje, si és que no es bo acompanyar al marit al treball ;)
El món és un mocador...s'ha de tenir en compte a qui li dius les coses...molt bo!
Mooolt bo! I encara que sembli de peli, aquestes coses passen!
Meeeeec! Gran cagada!!!
Molt, molt bó!
Sempre parlem de massa...
Genial com sempre Joan, tens la formula per treure sempre una sonrisa.
I es que no es pot parlar sense saber amb qui ho est`s fent. Ais, pobre xicot!!! Original, com sempre.
El que sempre dic jo, la discreció és una virtut...
Oh!! com sempre, m'has deixat ben sorpresa!! molt bo!
Quina genialitat la teua!
Encara m'estic rient! Espectacular!
Aquests escrits tipus 69 que escrius tu em recorden als acudits bèsties que contem els valencians quan ningú no ens escolta.
Enhorabona :)
Sembla d'aquells acudits dolorosament irónics !!!
No es poden barrejar mai la feina i l'amor....ja veus com acaba. Joan t'he deixat una coseta al meu bloc!
Ja veus les conseqüències que comporta, beure una copa de més.
Publica un comentari a l'entrada