diumenge, 15 de juliol del 2012

Impotències


N’hi ha de molts tipus: de polítiques, de sexuals, de feina.........i totes tenen la mateixa cosa en comú, que no hi pots fer gaire res per solucionar-les.
La meva.....sense cap més circumstància que la del propi auto fracàs, és amb l’obrir bosses de plàstic. Una tonteria, si ja ho sé, però abans quan els mercats anaven amb bosses, la caixera m’havia obert quatre bosses i jo encara m’estava ensalivant els dits intentant la primera. Acceptant la derrota i amb un somriure, agafava les obertes amb tanta facilitat.
A hores d’ara sembla que el problema hauria d’estar solucionat, però no, n’hi ha unes altres de molt pitjors.....les de deixalles, grosses, enrotllades i maleïdes per mi.
Amb tota parsimònia i respirant a fons, agafo amb tranquil·litat el rull i trenco per la sofisticada línia de punts, després començo per una de les cares cercant on coi té el forat, aquesta no, aquesta tampoc, vaja aquesta tampoc, serà la última?...Tampoc.....grrrrrrrr. Tornem a començar: quatre voltes més i sense èxit. Al final, cap cot vas en busca d’ajuda mostrant amb ulls de pena la bossa.......una bossa que t’obren davant dels teus ulls en un sospir. El mateix sospir de mala llet que t’entra, al temps que acceptes la teva impotència i, promets que no et tornarà a passar. Sort que de tant en tant arriba  algun rull amb la cinta delatora de tancament....allà sóc un crack, l’encerto a la primera.
I mira que n’hi arriba a haver de coses que les obro a la primera.........
Bona setmana a tots/as.......i molts de somriures sense IVA.

23 comentaris:

sa lluna ha dit...

Si tots els problemes fossin com aquest, que fàcil ho tindríem!
No et preocupis home, si et serveix de consol, jo tampoc les obro...i ja ni t´explico d'obrir un bric de llet sense vessar ni una sola gota ;)

Bona setmana, Joan!

Carme Rosanas ha dit...

he, he, he... m'has fet riure, Joan, no serà tant, no serà tant!

Segur que moltes bosses també les obres a la primera, com tantes altres coses. :)

Catalina Cerdó ha dit...

Mai m'hagués pensat, Joan, que tinguessis problemes per obrir un forat... ;-) Bona setmana!

Alba ha dit...

L'altre dia vaig descobrir el truc per obrir a la primera les bosses de plàstic del super (i això que ara ja no s'estilen, pel tema reciclatge i tal!): s'agafen les dos nances i s'estiren cap al cantó i d'allà al costadet en surt una pestanyeta petiiiiita i pam! la bossa està oberta! ;)

Allau ha dit...

Joan, comparteixo al 100% aquest problema i sento que per a la resta de la Humanitat no ho és. Refotudes bosses de plàstic!

Sergi ha dit...

Entre tu i en Banyeres esteu fent una propaganda del gènere masculí que no m'estranya que després les dones es riguin de nosaltres!

khalina ha dit...

Algunes bosses d'escombraries no ho posen fàcil, a mi també m'ha passat. Però si et fixes si sóbre per dalt o per baix en la primera, tot el paquet ho farà igual.

Assumpta ha dit...

Ah, jo les obro en un tres i no res ;-))

(hehehehe sóc dolentíssima!!)

Josep ha dit...

Els meus fracassos em defineixen millor que els meus èxits.

Ssshhh ha dit...

Encara que normalment no tinc problemes amb les bosses he de reconeixer que quan alguna se'm resisteix em quedo amb cara de impotència total... com pot ser que un troç de plastic em faci bestiejar!!!
Bona setmana!!

Anònim ha dit...

Vols dir que tens problemes per a encertar els forats? No m'ho crec pas! Bona setmana, Garbí.

Sílvia ha dit...

hehe, crec que és un cas d'impotència força comú! M'has recordat un dels meus, quan vull desenrotllar un tros de cel·lo i no trobo la punta. Bon dilluns!!

Joana ha dit...

No t'ho agafis així. Qui més i qui menys en te amb alguna "obertura".
Jo mai encerto obrir els paquets de formatge per el famós "abre fácil", sempre acabo emprenyada i amb un ganivet!
Bona setmana.

belkis ha dit...

Crec que jo sóc bastant impotent, perquè en tinc vàries d'impotències i algunes serioses. Per exemple, no tinc ni idea de mecànica de cotxes, però condueixo. Amb prou esforços vaig trobar el forat (sempre surten els forats!) per on s'havia de ficar la benzina. Sempre vai a la mateixa benzinera i l'empleat em posa la benzina. Un dia que ell no podia i em van dir que havia de recòrrer a l'autoservei, vaig ficar la mànega pel forat i apa. Pago i marxo. Quan arribo a la cantonada, veig que el dipòsit estava buit!!! Torno i és clar...no era només qüestió de ficar la mànega, també s'havia de presionar!
Bé, deixaré la resta de les meves impotències per un altre dia que no vull quedar més en ridícul jajajaja.

Pep ha dit...

És que ens ho posen difícil...
La meva impotència, més ben dit una de les meves...és anar a comprar i portar tot el que hi ha a la llista.
No sé perquè sempre, sempre hi falta quelcom, ah ¡¡ i la clàssica..
No puc fer dos feines a l'hora. Us ho juro, no puc. A la feina, a casa, totes em diuen el mateix. Digueu-me si no és una impotència això.
Bona setmana Garbí.

kira permanyer ha dit...

compra-les amb cintes per cordar... no tindras problema. Davant de la impotència hem de buscar sortides...

jpmerch ha dit...

No hi ha bosses amb sistema "abre fácil"?

Dafne ha dit...

Feia dies que no rondava per casa teva, i com no, veig que segueixes tan sorneguer com sempre. Res, que com diu el XeXu... Joan, que faríeu, sense les dones??? hhahahaha. Les bosses si anessin plenes d'euros, segur que no se´t resistirien!!!
Una abraçada sense IVA!!!! :))))

jomateixa ha dit...

has de saber moure bé els dits. Moviment circular...
algunes són punyeteres, però, tot és insistir-hi.

sargantana ha dit...

ja veus que qui mes qui menys..ens pasa el mateix
pero com diu la joana
jo tremolo que diuen..abrefacil
glups..ja puc plegar !!

et deixeria una bosseta de petons, pero encara t'hi faras mal...
una abraçada, apa !!

Laura T. Marcel ha dit...

He de confessar, que tot i ser dona, hi ha bosses que també m'han donat moñta feina. Quan es fan les estretes no hi ha qui les obri, tu!

Elfreelang ha dit...

crec que és una estratègia de les pròpies bosses per allargar la seva vida...si no es deixen obrir duren més...iva i va(n) ja milers de proves que els rics seran més rics i els pobres més pobres..

Marta Contreras ha dit...

Carai tu! A mi se'm resisteixen algunes, però les que em fan més ràbia són les del super, perquè veus la caixera mirant-te amb cara de "vinga, espavila que tinc clients esperant" i tu que no, que no i que no, que no s'obre