La Zel...de cul
inquiet, ens proposa algun escrit sobre aquesta imatge per omplir el buit estival
de Relats Conjunts. Doncs, som-hi.
Quan vaig
llegir el correu d’aquella jove que em tenia el cor robat, per no anomenar
altres indrets corporals, vaig saber que tenia un problema. Com podia desfer el
meu sopar amb l’altre jove que des de feia dies esperava amb ganes, per ser una
aposta més que segura d’acabar amb èxit la
nit.
Agafo una foto meva,
la passo per el tractament d’imatges del meu portàtil i l’hi envio al seu
correu.....acte seguit, la truco.
-Bon dia,
escolta que no podré venir aquest vespre, ahir vaig anar a la platja i em vaig
cremar d’allò més.....ja veuràs que t’he enviat una foto al teu mail....em fa
molt de mal.
-No et
preocupis, jo t’anava a trucar que avui no puc tampoc, he trobat una feina i
estaré treballant fins tard, millora’t i ves amb compte.
-Si, no
pateixis em posaré una crema que m’han receptat, diuen que en pocs dies estaré
com nou, et truco demà per veure com estàs.....un petó.
-Va....fes
bondat que et necessito al cent per cent, tu ja m’entens...
Buff, ja està,
via lliure...que difícil és la vida del solter, de vegades sense feina i de
vegades no la pots fer.
Al vespre ben
empolainat quedo davant del restaurant esperant. Als pocs minuts ja la veig venir......espectacular,
tothom es gira al seu voltant. Dos petons de cortesia i cap dins, em sento
envejat...tothom voldria estar en el meu lloc.
Demanem al
metre, una caldereta de llagosta, la nit promet, hem de fer-ho bé.
Unes paraules
per anar coneixent-nos, agafats ja de la mà i cada vegada més encès.....quan
ens desperta la veu de la cambrera.
-La caldereta?
-Si, per
nosaltres......ostres quina sorpresa!!!!!
-Caram, per
sorpresa la meva, quan he vist la foto et creia a urgències, t’he vist molt
cremat, estava molt preocupada fins ara.
Al mateix temps
d’acabar la frase em buida tota la caldereta sobre la falda, afectant una de les
parts més elàstiques del meu cos....quin mal...arggggg, i escolto a ella com una veu en off que diu:
-Oh, perdoni,
potser s’ha cremat l’única part del cos que encara estava viva? O potser era la
més cremada de sèrie......I vostè senyoreta per fer-me disculpar, la convido a
unes copes quan acabi la feina.....juntes buscarem alguna cosa més fresca,
aquest està molt cremat.
Ja fa vuit
dies....encara és hora d’ara que
qualsevol canvi, moviment o variació en zona afectada em fa veure les
estrelles. Coi de coincidències.
16 comentaris:
Mare, meva! Quines coses passen, Joan! El que s'hi ha deixat la pell és ell, pobre!!!! he, he, he...
No n'hi havia prou amb engegar-lo a fregir espàrrecs? Vaja, dic jo!
S'havia de venjar d'aquesta manera?
Ella si que va cremada!!!!
La noia el volia veure com a la foto que li havia enviat, per sebre si realment era ell, jejje
Molt bo, Joan!
Bona nit!!
Això es jugar amb joc i sortir-ne cremat o millor dit: escaldat :)) jeje
Se t'acumula la feina; cal ser més organitzat, i amb temes calents, vigilar, per no sortir-ne escaldat.
Hahahahhaha, ets la repera!!!!!
El que són les coincidències...si ja ho diuen que el món és un mocador!
Que perilloses arribem a ser les dones, eh?
Sempre m'hauria agradat haver-ne fet una com aquesta de la cambrera... Però només sóc diablessa de pensament, la veritat.
Bon estiu!
Fins una imatge tan... no tinc la paraules per a definir-la, té significat eròtic per a tu. Ets genial!
Ara haurà d'enviar la foto de la cremada post caldereta si ha d'anul·lar alguna cita? aix... Molt bon relat, amb la dosi d'humor i d'erotisme que tan bé saps combinar.
Bufa, caldereta de llagosta i de llagostí. Ai, ai.
Molt bo!!!! aquest pobre si que li ha tocat la caldereta...ui quin mal!
La caldereta...osti tu, quina mala passada! Per÷o tens l-art de posar=hi el punt humorçistic sempre...
et penjo
Em declaro admiradora fidel de la teva grandiosa creativitat.
Quant a la història, el paio s'ho mereixia, tot i que jo no ho hagués fet.
Primer li mostraria indiferència, després em faria fotos eròtiques amb algun amic especial, i li enviaria per mail o les penjaria al fb: "això és el que t'has perdut, imbècil"
Una vegada ens feren una caldereta a què li posaven ous, ací ho han fet al revés els han posat als ous caldereta.
Aquest no s'ho creia allò de que s'enganxa més aviat a un mentider que a un coix. Doncs mira ara a més a més de mentider, pot que vagi també una mica coix, per la cremor de l'entrecuix!
Si es que no es poden dir mentides...
Bona nit!!
Uauuuuuuuuu, quin mal. Però qui menteix se la juga. Clar que aquesta potser ha estat massa!
Publica un comentari a l'entrada