Seguint una proposta d’en Jordi,
on ens hem de posar en remull les neurones per fer poesia. Aquesta és la meva
proposta on de passada desmenteixo que l’aigua
calenta encongeix.
No
rentis amb aigua calenta
que
encongeix
deia
la mare valenta
Que
m’ho expliqui avui
enxampat
per
la mossa que m’ha posat l’ull
Sortint
de la banyera
d'aigua freda
d’aquella
manera
On el
meu posat
estava
d’allò
més arronsat
Ella
encara riu
de veure
el petit
pardal dins el niu
22 comentaris:
hahahahahahaah... molt Garbí i molt divertit el poema!
Si és que us conec com si us hagués parit! Per què no m'ha estranyat una cosa així per part teva? hahaha!
Jajaja...
Home, un parell de sacsejades abans de fer la foto, mai vénen malament.
Pobre pardal, mig congelat! serà qüestió de fer-lo reaccionar!
Hehehe... somriure...
;) Pobra xicota!! jajajaja
No et traumatitzis, ja arribaran temps millors.
haha, entre el pardal dins el niu i la pansa arrugada, aquests banys d'aigua freda es posaran de moda, eh?! Molt divertit, Joan!!
Per què creus que vaig posar aigua tèbia en la meva, ehhh? ;)
Molt bo Joan, molt tu!!
Huas! Boníssima! Però, però, que a la xiqueta no li agraden els moixonets?
Real com la vida mateixa. Molt bona!!! :-DDD
hahaha realment l'aigua freda als homes no ens senta gaire bé, eh! A la nostra virilitat, vull dir! Deu ser per això que inconscientment sempre em dutxo amb aigua beeeeeen calenta!! hehehehe
Moltes gràcies garbi!!!
genial! ha ha ha.....s'ha d'anar amb compte amb la fredor
Real i divertit.
i també, sí, molt estil Garbí.
Vols dir que la mare no estaba en crisis!! i no podia pagar l'agua calenta!!.
Es molt bó.
Hahahaha! Com ets! Crec que a mi tampoc no m'agafes per sorpresa. Bona proposta, i tant!
Jejejejejejje. Molt bo, Garbí!
Passava per aquí a desitjar-te un feliç dia!
Una abraçada!
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
Felicitats, Joan, per la teva santedat a l'hora de fer contes i poemes!!! ;)
molt bona aquesta
Mmoooooolttttt divertit. :DD
Ja passa a vegades això de caure un gerro d'aigua freda.
Publica un comentari a l'entrada