Gairebé tots els convidats a la festa sabíem de massa temps que
estàvem intervinguts, lligats de mans i peus sense poder fer res per escapar d’ella,
que ens recordava cada dia el que havíem de retornar-li i que havíem de ser més
austers. Mai n’hi havia prou.
Segons ella la festa era per conscienciar-nos del estalvi que requeria
tot plegat, de fet ho demostrava amb unes taules amb tant sols quatre patates
de bossa i unes gerres d’aigua de l’aixeta. La música, per no pagar drets, feia
servir les antigues cançons militars, que de passada deia ens ajudaven a
reconèixer la nostre pròpia derrota.
Amb tot això la festa tenia un ambient funerari, ella ho veia feia
estona, fins i tot això tenia controlat i com no la solució.
Vaig veure com ordenava tancar portes i finestres, ningú marxaria de
la festa mentre ella no ho volgués. Aleshores varen aparèixer dos paios amb una
bombona molt gran de gas que amb pocs minuts connectaren als tubs d’aire
condicionat.
Ella alçà la copa d’aigua en senyal de brindis i ordenant obrir l’aixeta
del gas. Amb veu alta i ronca va deixar anar: es hora de divertir-se.
Al cap de poca estona tots saltàvem com bojos al mig de la pista
improvisada de ball, sense poder parar de riure, veient com algunes persones es
començaven a treure peces de roba.
Al final va ser prou divertit, encara que sigui per el maleit òxid
nitrós (N2O) altrament anomenat
gas del riure.
Un relat sota la proposta de Relats Conjunts
24 comentaris:
Una festa al més pur estil de la psicodèlia. Llàstima que no hi hagués la bola típica de les discoteques... amb una gran bola de paper de plata ja haguessin fet! Tampoc hagués costat tant...
I a tot això...la Merkel va riure també?
Quina esgarrifança que fa saber que et poden controlar fins i tot les ganes de riure. Desitjo que això no arribi mai.
Bon relat escabrós.
M'has enganyat. Pensava que el relat parlava d'uns altres aplecs en què la gent també es llevava la roba i respiraven gas, però clar, aquests no reien.
Molt bo!
Boníssim, jo també ric però sense gas!
Esperem que mai no necessitem del gas per riure... i que puguem riure de gust amb les nostres coses, simplement.
De moment el teu gas però ja m'ha fet riure a mi...
Si ens hem de fixar en les notícies, em sembla normal que necessitem mètodes alternatius per animar la cosa, si no tot prendrà color de funeral i d'ensopiment total. Almenys alguns troben maneres!
M'has fet pensar en que el futbol fa el mateix efecte que els gas del riure.
La diferència només és que el futbol distreu el personal i desperta l'instint de pertànyer a una raça superior que tenen alguns pobles.
Tu saps el bàlsam que és pels polítics i banquers que aquest dies no és parli res més que futbol ?
Llavors vindrà l'estiu i qui pugui farà vacances, i els que juguen a pilota tindran uns diners més al compte.
I pel poble de peu inventaran un altre gas, potser un que faci riure i a més que et deixi la ment en blanc.
Bon dia Garbí.
M'encanta en Haring, em transmet prou bon rotllo sense necessitat d'òxid nitrós :)
Ostres Pedrín...per uns moments he sentit panic, jajaja.
Petonets
ui fa por i tot que ens poguessin controlar fin i tot l'humor...Molt ben pensat i escrit!
trobo que aniria bé que deixessin escapar unes quantes tones d'aquest òxid prodigiós... t'imagines la Merkel en ple atac de riure?
iep!!! m'ha encantat Joan!!! de tan en tan no estaria pas malament canviar l'oxigen per aquest gas del riure.... potser viuriem (igual d'emmerdats) però més feliços!!
Espero que no arribi mai que ens controlin hasta la respiració.
M'encantan aquets relats conjunts de uns bons escritors.
El relat molt bo, però la situació m'ha fet por...
Jo vull riure pq sí!!!!
Petonets i bona setmana!
Si que fa por, si!
A mi encara em tremolen les cames!
Relat? Somni? Realitat...? Això de festa amb patates i aigua, real com la vida mateixa...
El relat està molt bé però la situació no fa cap gràcia.
Molt bo. I segons com, a falta de gas, futbol, tertulians bramadors i vinga.
La veritat és que una mica de por sí que en fa.
Però a mi el que més m'ha impactat i m'ha deixat sense alè és la teva enorme creativitat i imaginació.
Clar, que això tampoc és la primera vegada que em passa aquí, "a casa teva".
Ostres!! Jo dec ser molt bèstia, però m'havia imaginat una cambra de gas... però de "l'altre gas"!!!
Una mica inquietant, vols dir que no té efectes secundaris?
Al començament m'ha fet una mica de por....hi havia un to d'extermini...m'ha agradat Joan!
Una festa ben divertida!!!
Publica un comentari a l'entrada