dijous, 21 de juny del 2012

La banyera d'aigua freda


Seguint una proposta d’en Jordi, on ens hem de posar en remull les neurones per fer poesia. Aquesta és la meva proposta on de passada desmenteixo que  l’aigua calenta encongeix.


 La traïció de la banyera d’aigua freda


No rentis amb aigua calenta
que encongeix
deia la mare valenta

Que m’ho expliqui avui
enxampat
per la mossa que m’ha posat l’ull

Sortint de la banyera
 d'aigua freda
d’aquella manera

On el meu posat
estava
d’allò més arronsat

Ella encara riu
de veure
el petit pardal dins el niu

22 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

hahahahahahaah... molt Garbí i molt divertit el poema!

Sergi ha dit...

Si és que us conec com si us hagués parit! Per què no m'ha estranyat una cosa així per part teva? hahaha!

jpmerch ha dit...

Jajaja...
Home, un parell de sacsejades abans de fer la foto, mai vénen malament.

Glo.Bos.blog ha dit...

Pobre pardal, mig congelat! serà qüestió de fer-lo reaccionar!

cantireta ha dit...

Hehehe... somriure...

Ssshhh ha dit...

;) Pobra xicota!! jajajaja

montse ha dit...

No et traumatitzis, ja arribaran temps millors.

Sílvia ha dit...

haha, entre el pardal dins el niu i la pansa arrugada, aquests banys d'aigua freda es posaran de moda, eh?! Molt divertit, Joan!!

sa lluna ha dit...

Per què creus que vaig posar aigua tèbia en la meva, ehhh? ;)

Molt bo Joan, molt tu!!

El porquet ha dit...

Huas! Boníssima! Però, però, que a la xiqueta no li agraden els moixonets?

McAbeu ha dit...

Real com la vida mateixa. Molt bona!!! :-DDD

Jordi ha dit...

hahaha realment l'aigua freda als homes no ens senta gaire bé, eh! A la nostra virilitat, vull dir! Deu ser per això que inconscientment sempre em dutxo amb aigua beeeeeen calenta!! hehehehe

Moltes gràcies garbi!!!

Elfreelang ha dit...

genial! ha ha ha.....s'ha d'anar amb compte amb la fredor

jomateixa ha dit...

Real i divertit.
i també, sí, molt estil Garbí.

Pakiba ha dit...

Vols dir que la mare no estaba en crisis!! i no podia pagar l'agua calenta!!.
Es molt bó.

Yáiza ha dit...

Hahahaha! Com ets! Crec que a mi tampoc no m'agafes per sorpresa. Bona proposta, i tant!

fanal blau ha dit...

Jejejejejejje. Molt bo, Garbí!
Passava per aquí a desitjar-te un feliç dia!
Una abraçada!

penyabogarde ha dit...

Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!

(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

Gràcies.

Gemma Sara ha dit...

Felicitats, Joan, per la teva santedat a l'hora de fer contes i poemes!!! ;)

khalina ha dit...

molt bona aquesta

Drapaire de mots ha dit...

Mmoooooolttttt divertit. :DD

Rafel ha dit...

Ja passa a vegades això de caure un gerro d'aigua freda.