dijous, 28 de juny de 2012

Histèria


Quan un té un mal dia.....les coses es creuen i res no surt bé, es comencen a inflar totes les coses que tenen aquesta propietat i desemboques en atac.
Es pot provar de reprimir, per evitar ser vist perdent els papers, però aleshores tot es continua inflant.
Si estàs sol és altre cosa, pots decidir si explotes o no, no t’has de reprimir gens. Deixes anar uns quants crits,  rebots al terra el que estiguis fent que no va bé o senzillament fas les dues coses a l’hora. Si, podem fer dues coses a l’hora.
Ara si, ja està et sents bé t’has descarregat et sents alliberat tal com si fos un orgas...... i pots començar de nou.
Llàstima que quant et gires, t’adones que sí hi ha algú i t’està mirant amb cara de no entendre res.
De vegades la realitat supera la ficció, però somrius per dins i a tornar-hi, això si, descarregat.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, un cop passada la vergonya perquè t'hagin descobert com descrius, queda la part important, que t'has alliberat de tot el que portaves dins. Ara, l'altre que t'ha vist potser necessitarà teràpia...

Yáiza ha dit...

Més val deixar-ho anar a temps (encara que t'enganxin!) que explorar davant de tothom i fer un mal paper. Perquè si tens gent davant, els crits probablement prendran forma de paraules gruixudes i rebrà tothom!

Carme ha dit...

he, he, he... si t'has quedat tranquil i descarregat, mira, ja tens tot això de guanyat. L'altre potser s'ho ha passat bé i tot.

Pep ha dit...

Crec que és millor explotar, miri qui miri.
Més tard pots explicar, o no, el que t'ha passat.
Potser que ho entengui, o no, però al menys tu hauràs tret de dins tota la ràbia, o no.
Però cridar va de conya ¡¡¡

sa lluna ha dit...

Toc, toc...que puc passar?
Res noi, només volia dir-te que m´alegro que ja estiguis bé...que un mal dia el té tothom i que explaiar-se és cosa sana, millor que no quedi dins.

I ara, si no et sap greu, em retiro a descansar que la meva tarda ha sigut molt DOLENTAAAA Y
encara no m´explaiat!!

Que dormis bé, rei ;)

rits ha dit...

com és aquella cançó? que diguin el que vulguin que jo ja estic content!
més que content, descansat. I un, quan ja ha deixat anar el pap,... pot ser un mateix.

Ssshhh ha dit...

Més val un crit a destemps que una llaga a l'estómac, jo sóc molt de plorar, riure i cridar, ho trec tot cap a fora d'una manera o altra. I funciona, així que...

Bona nit!!!

Glòria ha dit...

Tens sort de descarregar així, jo sóc més de "morritos" i plorar, i això dura...

Laura T. Marcel ha dit...

Amb una vàlvula d'escapament podem desinflar allò que s'ha inflat. Sense aquesta, sens dubte, explotariem. Així que endavant crits i rebots. I si hi ha algu que mira i no li agrada, doncs que es posi també a cridat i se li passarà a ell.

Sílvia ha dit...

Un bon crit, si no ho cura tot, hi ajuda. Jo de vegades quan estic així, crido ben fort mentre condueixo per l'autopista. De moment no m'ha enxampat ningú. Però sempre cap a fora, que tot això dolent que es queda a dins a la llarga es podreix. I, sempre endavant!

Jpmerch ha dit...

Parles de coses que s'inflen, de crits, de descarregar-se, d'orgas... de gent mirant. Però què vol dir tot això? Aquest post no és més de la sèrie 69?

marta ha dit...

Jo sóc de les d' obrir la nevera i a veure que cau.... sort que m' emprenyo poques vegades.

Drapaire de mots ha dit...

Cridar... aquesta es potser la més comuna, en mi. Un dia una companya em va dir que no hi havia res com trencar un plat. Ho vaig provar. Plaf! em vaig quedar igual. Bé no del tot després em va empreny... haver-lo
de recollir :_(

belkis ha dit...

Ains, aquests dies....a mi em posen malalta. Jo, de vegades crido, de vegades ballo, de vegades escric o llegeixo... però de totes maneres, la millor manera que he trobat per descarregar aquesta energia tant dolenta, tot i que desgraciadament no és la més comuna en mi, és practicar sexe, en solitari o amb companyia.

Jordi ha dit...

Entre tu i jo: sempre que puc descarregar, descarrego. Què cony! Ai...

Ventafocs x ha dit...

Sempre va bé descarregar, d'un vent o de l'altre i... sigui el que sigui ;-). Va bé i és necessari, perquè aquesta ràbia després surt per on no ha de sortir, i per mi que val més cridar sol que als que estimes. Jo sol acumular la ràbia i després em surt amb una bona plorada, què hi farem? Hi ha de tot a la vinya del Senyor...

bajoqueta ha dit...

Tots som humans!

És dolent quedar-se les coses dins. Tot fora :)

365 contes
Terra de llibres