dimecres, 16 de maig del 2012

Rutina


La rutina és el pitjor esmeril en una relació de parella. Els anys ens passen aquesta factura.
Jo obert a satisfer els seus desitjos reiterats, vaig accedir amb ganes, d’assistir a una reunió d’aquestes de moda, una tapper sex.
La nostre vida sexual des d’ençà ha canviat molt. Ella ara s’ho passa d’allò més bé.
De vegades, quan es cansa de la seva nova joguina, també entro en joc. 

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Són els perills d'afegir-hi nous elements, augmenta la competència!

Pep ha dit...

Has mirat les instruccions d'aquest nou estri?
Potser també pots intervenir sense haver d'esperar.
Bon relat, Garbí.

sa lluna ha dit...

Estàs segur d'haver atès bé a la reunió?
Et vas perdre l'apartat de jocs solidaris ...
i si compartiu joguines ;)

Agnès Setrill. ha dit...

El que diu en XeXu ja ho he sentit abans, es pot arribar a sentir gelosia. Ai! Però tinc una amiga que en te una col·lecció (ja m'agradaria veure-la!), i diu que no li és un substitud del company, sinó que sense ell que les posi en marxa no tenen gaire sentit., no ho trobeu romantic?

Josep ha dit...

I mentre ella va al tuppersex, jo vaig al club-wiskeria.

Carme Rosanas ha dit...

:) Ostres! a mi m'havien dit que les joguines s'han de compartir...

Anònim ha dit...

Una amiga meva em va dir que després que un novio la plantés es va comprar una joguina (que no es cansa mai i sempre manté el to).Quan va tornar a tenir relacions sexuals amb un home "normal" deia que no era igual.

A mi em va agafar por i vaig decidir que no me'n compraria cap de substitut masculí, per si de cas era veritat.

Ah, i lo de "una amiga" en aquest cas és veritat. No sóc jo, fent d'amiga

khalina ha dit...

és qüestió de fer desapareixer l'enemic jeje. Clar que "si no pots amb ell, uneix-te" , i a la que aparegui, al darrera jaja

Ssshhh ha dit...

Has provat a amagar les piles?? O en el millor dels casos sempre li pots dir que tu saps alguna manera nova d'utilitzar-lo... A veure si recuperes posicions ;)

Anònim ha dit...

Garbí, a l'enemic ni aigua! En aquest cas, ni piles ;-)

Laura T. Marcel ha dit...

Normalment els "invents" venen a facilitar-nos la vida i sovint també ens la compliquen una mica en algun aspecte. Atent a allò de què al final, mai l'home podrà ser substituit per una màquina.

Dafne ha dit...

Però la joguina no li recordarà com n'és de bonica, ni li portarà un ram de flors, sense esperar-lo; ni que l'estima. Això és feina del qui ha perdut el torn. No val a badar!!!

montse ha dit...

Mirar de deixar la joguina fora de joc, amb un toc de paraules a cau d'orella.

jomateixa ha dit...

això mateix, ensenya-li a compartir!!

Ep i canviant de tema... si no m'equivoco FELICITATS!!

Joana ha dit...

Jo crec que us dureu bé. Sols heu de "treballar" plegats, en equip!
I gaudir, és clar...

El porquet ha dit...

I és que cal anar amb molt de compte qui es posa hom a casa!