La rutina és el
pitjor esmeril en una relació de parella. Els anys ens passen aquesta factura.
Jo obert a satisfer
els seus desitjos reiterats, vaig accedir amb ganes, d’assistir a una reunió
d’aquestes de moda, una tapper sex.
La nostre vida
sexual des d’ençà ha canviat molt. Ella ara s’ho passa d’allò més bé.
De vegades, quan es
cansa de la seva nova joguina, també entro en joc.
16 comentaris:
Són els perills d'afegir-hi nous elements, augmenta la competència!
Has mirat les instruccions d'aquest nou estri?
Potser també pots intervenir sense haver d'esperar.
Bon relat, Garbí.
Estàs segur d'haver atès bé a la reunió?
Et vas perdre l'apartat de jocs solidaris ...
i si compartiu joguines ;)
El que diu en XeXu ja ho he sentit abans, es pot arribar a sentir gelosia. Ai! Però tinc una amiga que en te una col·lecció (ja m'agradaria veure-la!), i diu que no li és un substitud del company, sinó que sense ell que les posi en marxa no tenen gaire sentit., no ho trobeu romantic?
I mentre ella va al tuppersex, jo vaig al club-wiskeria.
:) Ostres! a mi m'havien dit que les joguines s'han de compartir...
Una amiga meva em va dir que després que un novio la plantés es va comprar una joguina (que no es cansa mai i sempre manté el to).Quan va tornar a tenir relacions sexuals amb un home "normal" deia que no era igual.
A mi em va agafar por i vaig decidir que no me'n compraria cap de substitut masculí, per si de cas era veritat.
Ah, i lo de "una amiga" en aquest cas és veritat. No sóc jo, fent d'amiga
és qüestió de fer desapareixer l'enemic jeje. Clar que "si no pots amb ell, uneix-te" , i a la que aparegui, al darrera jaja
Has provat a amagar les piles?? O en el millor dels casos sempre li pots dir que tu saps alguna manera nova d'utilitzar-lo... A veure si recuperes posicions ;)
Garbí, a l'enemic ni aigua! En aquest cas, ni piles ;-)
Normalment els "invents" venen a facilitar-nos la vida i sovint també ens la compliquen una mica en algun aspecte. Atent a allò de què al final, mai l'home podrà ser substituit per una màquina.
Però la joguina no li recordarà com n'és de bonica, ni li portarà un ram de flors, sense esperar-lo; ni que l'estima. Això és feina del qui ha perdut el torn. No val a badar!!!
Mirar de deixar la joguina fora de joc, amb un toc de paraules a cau d'orella.
això mateix, ensenya-li a compartir!!
Ep i canviant de tema... si no m'equivoco FELICITATS!!
Jo crec que us dureu bé. Sols heu de "treballar" plegats, en equip!
I gaudir, és clar...
I és que cal anar amb molt de compte qui es posa hom a casa!
Publica un comentari a l'entrada