Tinc,
no un si no dos, companys de feina que tenen per norma pensar amb veu alta, no
sé si és una mania o una malaltia. Encara no els hi he preguntat.
Quant
sents que algú et parla, et gires i dius: digui’m........esperant una resposta,
que en la majoria de vegades es queda amb una mirada d’incomprensió i prou.
Aleshores ve l’altre pregunta, saben ells que parlen sols? O bé el seu
subconscient està tant atrafegat que no
s’adonen realment del que fan?.
Veient
el personal, quasi que prefereixo no preguntar-ho, no fos que em surtin amb
algun ciri trencat, com l’altre dia que la cambrera va preguntar si la xíndria
era bona i es va emportar com a resposta un: he menjat carabasses més
bones.
Us imagineu els nostres polítics pensant en veu alta?.......ja sense fer-ho la caguen....
28 comentaris:
Ehem... jo a vegades em descobreixo a mi mateix pensant en veu alta. De fet, ho faig sovint. Si estic sol ja ni t'explico les converses que tinc... ara, si estic entre altra gent miro de contenir-me.
Ai, no ho sé, és una mania que tinc... parlo i canto en veu alta. A vegades pel carrer se'm queden mirant... ja ho sé que la imatge és un pèl rareta!
Caram Garbi, estem fatal la gent! Precissament estic llegint un llibre que va d'això, i només és que el "prota" pot parlar amb una noia que està en coma, només ell la veu. "Un fantôme? I si c'était vrai?"
Ufff a la meva feina, cada dia!
I jo responc.. i és clar, la resposta és... parlo amb mi mateixa!
Ara, de vegades, ja no faig cas...
Fa anys que parlo sola i en veu alta... a la feina, i fins i tot a casa (sobretot a la cuina quan se'm crema algua cosa).
A falta d'un bon interlocutor, es fa el que es pot.
Bon dijous!
Jo quan estic sola a casa faig uns monòlegs... em va bé per ordenar les idees, m'agrada parlar-me. Estic fatal! A la feina o en públic, però, no ho faig mai (que jo me n'adoni, esclar). Bon dia!!
-Au dona que avui serà un gran dia!
-Què dius? és dijous i avui estem saturats.
-Només unes horetes més i ja estàs de finde!!
-Si, si tindràs raó, a veure si acabo aviat amb tot aquest munt de papers.
I un gran somriure es dibuixa a la cara.
En veu alta resulta molt més convincent Sr Gasull.
Que tingui un bon dia! siiii ... a vostè li dic;)
Parlar i riure sol fa boig, diuen. Jo ho faig a voltes!
Llegint els comentaris, m'adono que sóc rara, però rara, rara. Crec que mai no he parlat sola en veu alta, ni estant sola del tot. Els meus pensament ja són prou cridaners per ells mateixos (a vegades) només faltaria que a sobre els hi posés veu... :D
No em queda cap dubte que sonats n'estem tots plegats i que parlar en veu alta deu ser un detall més, sense cap importància.
Joan, jo de tu, seguiria sense prguntar...
Jajaja jo a la feina no però a casa .... ;)
...a la feina m´ho puc permetre Anna, treballo sola ;)
La meva mare ho fa..per desfer els nusos que té al cap...però l'encerta més que els polítics, això t'ho asseguro :)
I aquests que quan llegeixen alguna cosa no ho saben fer si no és xiuxiuejant? També tenen tela.
Millor no sentir què pensen els polítics, encara ens posaríem de més mala llet...
i després a l'hora de parlar queden muts.. mira, mentre només sigui això..:)
I es que aixo de parla sola,ja es un costum,sobre tot cuan en fan empipar.
Si es pogués sentir el que pensen alguns polítics i banquers... Potser acabarien a la guillotina.
Jo també. Però va bé. Mentre no et sentin...
Em sembla que jo sóc tant rara com na Carme, no tenc costum de parlar sola, almenys de desperta. Ara, em sembla que ho compenso a la nit, a vegades parlo de dormida...
hehehe, em passa com el Porquet, parlo o canto, i això darrer sobretot quan vaig pel carrer. Quina vergonya!!!
Però si, s'ha d'anar en mesura.
Ais els polítics....
Això és l'estrés, o stress... o estress o com es digui... O sigui, que estem tots dels nervis.
Jo tinc el vici de comentar les converses alienes... si, ja ho sé, és lleig, però mira.
Vagi bé el divendres!!!
molta gent ho fa. El problema és que no se'n adonen jeje
Jo també sóc dels que NO pensen en veu alta, se'm faria estranyíssim! Però el meu home és pitjor, no pensa en veu alta, però gesticula, que resulta la mar de còmic :)
Si els polítics pensessin en veu alta tot aniria millor, els veuríem els defectes abans!
Doncs jo. de moment, només dic en veu alta el que he de dir a algú i a la cara. Així em va! Sempre fent amics! Les veritats hi ha molta gent que no les vol escoltar. I els pensaments amb la boca closa, només per a mí. Ui, si sortissin de la boca en fora! Tremola! A vegades en tinc cada un de pensament... totalment censurable. Calladeta estic més guapa.
Doncs jo. de moment, només dic en veu alta el que he de dir a algú i a la cara. Així em va! Sempre fent amics! Les veritats hi ha molta gent que no les vol escoltar. I els pensaments amb la boca closa, només per a mí. Ui, si sortissin de la boca en fora! Tremola! A vegades en tinc cada un de pensament... totalment censurable. Calladeta estic més guapa.
Mmmmm... jo no solc parlar amb mi mateixa, ni quan estic sola, ni acompanyada. De vegades, quan una situació em supera, puc deixar anar un comentari en veu alta dirigit a ningú concret, però això no sé si compta. Rotllo, veure alguna cosa i deixar anar "quins collons!!" entre dents.
Si a casa algun cop em dic alguna cosa en veu alta em sento completament boja i paro de seguida. Suposo que és qüestió d'hàbits!
Ara, pel que fa els polítics... mira, saps quan els passa allò de tenir el micròfon obert sense saber-ho? Doncs seria més o menys el mateix. Una pífia rere l'altra.
jo de vegades ho faig però més que pensar en veu alta parlo amb mi mateixa per fora...i els polítics pensen? aquesta sí que és bona....
Per cert, ara estaves escrivint en veu alta?? :-)
Jo només verbalitzo en veu alta, quan m'equivoco i deixo anar algun "mecagun", sinó, prefereixo que els meus pensaments, siguin única i exclusivament per a mi!!!
Em posen nerviosa, els qui han de fer la feina, i tu estar-ne al corrent.
I els polítics, ja la caguen solets, i sense dir res!!!
Publica un comentari a l'entrada